La millora de la il·luminació de les zones més foques del municipi i el reforç de l’enllumenat als passos de vianants són les dues propostes que més gruix s’enduran dels pressupostos participatius 2024-2025 de Solsona. Els altres dos projectes que s’hi encabeixen, per import, són les millores a la llar d’infants municipal i l’increment de l’arbrat. Ho han determinat les preferències dels 1.116 solsonins i solsonines que han pres part en la fase de votació final.

Els 100.000 euros destinats per l’Ajuntament de Solsona als pressupostos participatius es repartiran enguany entre quatre projectes: la millora de la il·luminació de les zones més fosques del municipi (30.000 euros), que ha aconseguit el 47,5 % dels vots; el reforç de la il·luminació de passos de vianants (40.000), amb el 37,9 % dels vots; la instal·lació d’un sistema de tendals i l’adquisició d’estructures i mobiliari per als patis de la llar d’infants Els Petits Gegants (15.000), amb el 19,2 % dels vots, i l’increment de l’arbrat (6.000), amb el 16,8 %. És el resultat de la votació final, tancada el passat 13 d’abril amb la participació de 1.116 persones, superior al 13 % del cens.

Una vegada sumat l’import de les dues primeres propostes (70.000 euros), s’han hagut de descartar les opcions que han quedat en els llocs tercer, quart i cinquè, ja que el cost de cadascuna d’elles superava els 30.000 euros i l’import màxim assignat al procés és de 100.000 euros. Es tracta, per aquest ordre, de la millora de l’accessibilitat dels passos de vianants i eliminació de barreres arquitectòniques (34,5 %), la construcció d’una pèrgola al pati de l’escola El Vinyet (23,7 %) i l’adequació d’una vorera a la pujada de l’institut (22,7 %). Per això han entrat les propostes sisena i vuitena.

Les altres propostes que han quedat fora de la selecció final són la construcció d’una plataforma elevada a la plaça del Camp (18,6 % dels vots), la instal·lació d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials als pavellons poliesportius (15,4 %), l’adquisició d’un equip de so per a espectacles de mitjà format (11,2 %), la construcció d’un pas de vianants elevat per millorar l’accés al teatre comarcal (6,7 %), l’adequació d’un buc d’assaig equipat (5,9 %) i la instal·lació d’un sistema de reaprofitament d’aigües grises al pavelló vell (5,4 %). 

Elevada participació

L’elevada participació és un dels aspectes que més destaca la regidora de l’àrea, Pilar Viladrich. “Solsona gairebé ha duplicat la mitjana assolida en municipis com el nostre”, afirma. “Això demostra tant les ganes de la ciutadania de ser escoltada, ja que se l’ha consultada i ha respost, com la bona feina comunicativa del procés”, segons la regidora.

Per al sociòleg, professor i director de la consultora Neòpolis, Daniel Tarragó, a qui l’Ajuntament ha confiat la direcció tècnica del pressupost participatiu, el 13 per cent és un índex de participació que no recorda haver assolit en cap altre municipi similar en processos d’aquest tipus.

Projectes petits

Pel que fa als resultats, Viladrich subratlla la diversificació del pressupost en quatre actuacions diferents. “El mapa de les tretze propostes finalistes permetia aquest escenari o un altre de ben diferent, que es concentrés en un únic projecte”. “Però la majoria de persones ha votat per accions més modestes, la qual cosa fa pensar que en aquests processos participatius majoritàriament es prefereixen projectes més petits per sobre de grans inversions”, reflexiona.

La metodologia per la qual s’ha apostat en aquesta edició per primera vegada,amb la participació oberta al conjunt de la població i canalitzada també per via telemàtica, “dona moltes dades que hem de saber gestionar”, apunta la regidora de Participació.

“Ens proporciona molta informació que s’ha d’analitzar per millorar properes convocatòries o per prendre decisions en matèria d’inversions municipals”, afegeix.

Quant a les primeres fases del procés, Daniel Tarragó recorda que el volum de propostes per part de la ciutadania també va ser molt notable, amb més de 260 aportacions. Amb tot, “en aquell moment era més important la qualitat i la diversitat de les propostes, dos aspectes que també es van complir”.

Així mateix, aquest expert fa un bon balanç de la resposta ciutadana a les convocatòries presencials, en què “es van reunir perfils de persona diferents”, fet que enriquia el procés. Pilar Viladrich agraeix la feina de Neòpolis i del personal municipal que hi ha intervingut. Daniel Tarragó, per la seva banda, subratlla l’eficiència del treball intern en xarxa de les diferents àrees municipals que han valorat les propostes i la “generació d’intel·ligència tecnico administrativa, que és una de les claus de l’èxit d’un procés com aquest”.