Una bona estona de la tarda de la Diada, el capdamunt del Passeig Sant Antoni Maria Claret era un bullici de partides ràpides i espectadors ben aficionats.
Organitzat pel Club d’Escacs l’Elefant de Solsona i l’acadèmia d’escacs Ajedrez José Ángel, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona, el torneig va tenir 33 participants, que es van organitzar en 3 grups per franges d’edat: adults, menuts i intermedis.
Com s’ha vist en altres edicions, l’afició jove és creixent i va representar el 55% dels participants. I alhora, la participació femenina fou bona -comparada amb els nivells habituals- i un 12% foren noies.
Al grup d’adults, després de 6 rondes, va vèncer Sergio Ballesteros, cedint únicament unes taules; seguit d’un grup amb 4 punts amb Josep Mª Montraveta, Francesc Vilajosana, Andrés Morante, Miquel Caubet i Ricard Tusell. Cal destacar la valentia del jove Josep Viladrich, que va aventurar-se a jugar amb els adults i va fer una meritòria mitja taula.
Al grup mitjà, després de 5 rondes, va vèncer Carla Prieto, vinguda de Súria, imbatuda, deixant en segona posició al solsoní Marc Leal amb 4 punts. Seguiren, un grupet de solsonins amb 3 punts, Iu Balletbó, Roc Soldevila, Jan Torrent. A continuació, Martí Arredondo, Arnau Lliró, Oriol Rodríguez i Kevin Jodar.
Al grup dels petits, després de 5 rondes, va haver-hi triple empat entre Iria Prieto, Martí Horta i José Juan, amb 4 punts. Seguiren David Viladrich i Gerard Molner amb 3 punts. I a continuació, Marcel Arredondo, Vicenç Gutiérrez, Àlex Ballesteros i Noa Romero.
Noteu que els escacs “enganxen”... Quan en una família algú n’agafa afició, l’encomana a altres membres, com mostren els cognoms repetits -per parentiu-: Ballesteros, Viladrich, Romero, Prieto, Arredondo, etc., fent bona la frase de Joaquín Gutiérrez Mangel (1918-2000), home polifacètic (músic, escriptor, escaquista, periodista, professor, polític) i campió nacional d’escacs de Costa Rica 1939, “Als set anys el meu pare em va ensenyar els rudiments dels escacs, sense que ens haguéssim pogut imaginar, -ni ell ni jo- com m'ompliria la vida aquest bellíssim joc.”
