L'Obra Social d'Unnim i l'Obra Social "Sa Nostra", Caixa de Balears, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Diputació de Barcelona, organitzen l'exposició La vida a pagès. L'Estudi de la Masia Catalana, comissariada per Josep Font i Montserrat Solà, que passarà pel Consell Comarcal del Solsonès (Sala Francesca de Llobera. Dominics, s/n) de Solsona del 6 al 19 de juny. L'organització s'ha fet en col·laboració amb el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central.

L'exposició s'hi podrà visitar de dilluns a dissabte de 16 a 20 h i els diumenges d'11 a 14 h i de 16 a 20 h.

Els orígens i l'abast d'un estudi institucional
La mostra pretén divulgar els continguts del cèlebre Estudi de la Masia Catalana, que, entre el 1923 i el 1936, va dur a terme el Centre Excursionista de Catalunya sota l'impuls del mecenes Rafel Patxot. Una recerca impulsada per l'Obra Social d'Unnim i l'Obra Social "Sa Nostra", Caixa de Balears va permetre localitzar, el 2007, la correspondència de l'Estudi. Els resultats d'aquella investigació ara es posen a l'abast de tothom a través d'aquesta exposició i d'una publicació.

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per Rafel Patxot, un dels mecenes principals del segle XX a Catalunya. El 1923 va encarregar l'Estudi al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que el va elaborar fins al 1936. Segons Patxot, l'Estudi volia ser un monument bibliogràfic i una apologia de la família rural estable com a base de l'organisme social.

La investigació entroncava plenament amb la voluntat noucentista d'institucionalització cultural, partint de la modernització del país, però buscant en el món rural les essències nacionals i els valors morals que havien quedat diluïts amb la industrialització, les migracions i l'auge de la classe obrera. L'Estudi es va plantejar de manera transversal, a través de disciplines com història, dret, etnografia, arquitectura i geografia, gràcies a una comissió assessora formada per diversos experts en aquestes matèries i amb la direcció tècnica a càrrec de l'etnòleg Josep Batista i Roca i els arquitectes Josep Danés i Torra i Lluís Bonet i Garí.