La Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central aspira a esdevenir un «lobby» territorial

Publicat el 24 de juliol de 2013 a les 14:20
Els cinc alcaldes; Vila d'Abadal, Valentí Junyent, David Rodríguez, Marc Castells i Juli Gendrau Foto: Ramon Estany
 
Aquest dimecres els alcaldes de Manresa, Vic, Igualada, Berga i Solsona han signat a la capital del Solsonès el manifest fundacional de la Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central. Els batlles han acordat reunir-se dos cops l'any amb l'objectiu de sumar esforços i buscar sinèrgies en temes com l'educació, el transport i, fins i tot, en el procés cap a l'estat propi. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha destacat que un dels objectius és esdevenir un "lobby" per "defensar aquest territori i la capitalitat de les nostres comarques" . Els representants municipals creuen que la Catalunya Central és un "motor important" dins del país amb una població de més de 500.000 persones.  La previsió és que la propera reunió sigui a Igualada. 
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha explicat que la voluntat és "sumar esforços i buscar sinèrgies per poder superar situacions difícils i aconseguir que les nostres comarques i ciutats avancin" . Rodríguez ha apuntat que la Taula està oberta a tots els municipis i institucions de les comarques que representen, tot i que les ciutats fundacionals del manifest són les cinc capitals de comarca. Els batlles han redactat un manifest fundacional amb quatre principis bàsics que són els de cooperar internament, esdevenir un lobby territorial, representar les comarques i treballar a partir del criteri de flexibilitat. 
El batlle de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que en el camp de l'educació ja es comencen a veure resultats de la cooperació entre territoris amb la creació de la nova Universitat de la Catalunya Central, resultat de la fusió entre la FUB i la UVic.
Signant el manifest fundacional Foto: Ramon Estany

Voluntat de fer-se sentir arreu del país 
Els batlles han coincidit a afirmar que un dels reptes de la Taula d'Alcaldes és la de "fer sentir la veu de la Catalunya Central arreu del país" . Així ho ha constatat Valentí Junyent, qui ha ressaltat que "l'objectiu final és el de fer-nos sentir perquè el país ha de comptar amb la Catalunya Central i la Catalunya interior" . De la seva banda, l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha expressat que aquest territori és molt important, amb una població de més de 500.000 habitants. 
L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha destacat que "units ens en podem sortir i totes les sinèrgies que puguin sortir entre nosaltres poden provocar un efecte multiplicador"  Castells ha ressaltat que poden treballar conjuntament en temes com l'economia, les infraestructures o el transport i actuar com a lobby per "poder pressionar i que a Barcelona ens tinguin en compte" . "El territori que aportem és molt important a nivell de població però també de criteri i de sentit comú" , ha afegit. 
En el seu torn, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha ressaltat que les capitals de comarca "també fan avançar el país" . Segons ell, aquestes ciutats són "motors importants" que "tenen capacitat per crear progrés i coneixement"
 
Compromís amb el procés cap a l'estat propi
En la presentació pública del manifest fundacional de la Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central, els representants municipals també han volgut deixar clar que tots ells estan "compromesos amb el procés que ha endegat el país cap al dret a decidir". "Hi creiem i hi apostem fermament" , ha constatat Rodríguez. A més, el batlle de Solsona ha expressat que les ciutats de la Catalunya Central "poden jugar un paper important en el procés d'alliberament nacional"
 
La Llei de governs locals 
En la reunió de constitució de la Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central, els batlles també han discutit sobre la futura Llei de governs locals. En aquest sentit, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha denunciat que "no es pot fer una llei de governs locals sense fer esment ni que es tingui en compte el paper que juguen les capitals de comarca, no només pel benestar dels ciutadans, sinó també pel seu exercici de capitalitat" . Per això, el batlle ha explicat que en el moment que la llei es presenti al Parlament "des dels diferents grups farem les aportacions pertinents perquè es tinguin presents les capitals de comarca"