Resposta aclaridora al grup municipal de CiU

L'equip de govern de l'Ajuntament de Solsona ens veiem, per al•lusions, amb la necessitat d'aclarir les manifestacions fetes en la roda de premsa que va realitzar el grup municipal de CiU el passat 27 de març

Publicat el 10 d’abril de 2013 a les 08:22
Lluís Xavier González, David Rodríguez i Salvi Nofraries (Arxiu)

El grup de CiU a l'ajuntament realitza una roda de premsa i el seu títol ésL'Ajuntament no pot estar satisfet d'un romanent de tresoreria quan els ciutadans ho estant passant malament “.
 
SORPRESA. Creiem que es va explicar detalladament en la comissió informativa al portaveu de CiU Sr. Azorin, així com també als assistents al ple del dia 21 el que significa el concepte de romanent de tresoreria i la seva destinació. 
Per les declaracions fetes en la roda de premsa cal fer dues valoracions:
1.- Semblaria que no els va quedar suficientment clar el concepte de romanent de tresoreria.
2.- El grup de CiU fa un interpretació esbiaixada d'aquest concepte amb una finalitat que no volem comentar, i deixem a consideració de cada ciutadà la seva valoració. 
El concepte de romanent de tresoreria, explicat de manera molt simple, és la quantitat de diners que tindria l'Ajuntament si cobrés tots els ingressos i pagués totes les factures pendents. Dit d'un altra manera, si la Generalitat pagués a l'Ajuntament els dos milions d'euros que li deu i es paguessin tots els deutes, podria disposar de 875.445,93 euros.
Matisem, podria disposar , ja que segons la legislació vigent aquests diners s'haurien de destinar forçosament per llei primer a pagar a 30 dies i segon a retornar als bancs els préstecs concedits (per cert, haurien de saber-ho ja que el grup de CiU al Congrés de Diputats hi va votar a favor).
Aquesta norma és obligatòria encara que l'Ajuntament estigui dins els paràmetres permesos d'endeutament, com és el cas de Solsona. Per tant l'afirmació que manifesten   “el govern de l'Ajuntament de Solsona no s'ha d'enorgullir d'un romanent de tresoreria d'aquesta magnitud quan els ciutadans ho estant passant veritablement malament i l'administració ha de fer els possibles per revertir els diners públics en serveis que alleugin la situació de les persones.”   és una entelèquia i pura demagògia .
No podem comprendre la seva actitud, perquè suposem que ni el grup de CiU ni els ciutadans, voldrien que el romanent de tresoreria fos negatiu ja que representaria que s'ha gastat més del que s'ha d’ingressar. Tampoc es pot entendre la seva falta de coherència quan en el debat del pressupostos justifiquen el seu vot negatiu perquè l'equip de govern no preveu reduir despeses, i quan això es reflecteix en els números presentats, posen el crit el cel.
Referent a l'obra de la depuradora, també citada en l’esmentada roda de premsa, haurien de saber que aquesta actuació la va realitzar íntegrament la Generalitat (ACA) i per tant era del tot impossible que l'Ajuntament pogués signar el final d'obra. Exigir la reparació de la carretera, en són prou sabedors que s'ha fet en moltes ocasions no obtenint cap resposta positiva. 
Sobre l’afirmació que les retribucions als regidors del govern per assistència a les juntes de govern ha significat una pujada del 9,5%, és una fal•làcia i un intent clar d’enganyar a la ciutadania. Si fessin el comptes acuradament observarien que l'import és inferior des del 2007. Abans es cobrava una quantitat fixa mensual, i ara es cobra només per Junta de Govern realitzada i assistència.
En quant a la indemnització al regidor d'Urbanisme per la dedicació a les seves àrees assignades (Administració, Urbanisme, Hisenda, i Serveis), el seu import és de 75 euros setmanals. No sembla una quantitat ni molt menys equivalent a la seva dedicació.
La feina de l'equip de govern és presentar uns pressupostos tal com estableix la normativa, mai no s'havien presentat tan detallats en les legislatures en les que CiU ha governat. Com a Grup Municipal a l’oposició tenen tot el dret a demanar i exigir tot el que creguin convenient per estudiar com gasta els diners l’Ajuntament i tenir l’oportunitat de valorar la utilitat de les seves partides, tal i com manifesten al final de la seva compareixença. Aquesta és la seva feina.