Gairebé totes les accions humanes son millorables, però les que afecten la vida personal i pública de la ciutadania han de ser motiu d’estudi, avaluació i millora, constants. M’imagino, més ben dit, estic segur que els motius, efectes i conseqüències de la caiguda d’energia a tot Espanya i Portugal del passat dilluns dia 28, seran objecte d’una rigorosa auditoria per tal d’evitar la seva repetició i alhora, per veure quines infraestructures, equipaments i serveis s’han de tenir supervisats i controlats com perquè s’activin, en casos semblants. 

Dels meus anys a Suïssa, provenen tot un seguit de mesures que sempre vaig tenir presents, a nivell de responsable d’un Ajuntament. Disposar d’un o dos grups electrògens, tenir sempre dos o tres mil litres de combustible per als vehicles municipals i els de l’ADF, tenir sempre carregat un petit camió – cisterna amb aigua potable, disposar d’unes quantes llanternes elèctriques amb bateries de quatre hores d’autonomia, tenir emissores pròpies, per no dependre dels mòbils, etc.

I a nivell personal, fer com feien tots els suïssos, després de la segona guerra mundial. Disposar d’una reserva d’aliments, per un mes o mes i mig. Res de dos o tres dies, no, no , més contundent. I sí, porto anys, en que tinc una varietat d’aliments en conserva, amb vidre o en llauna, a més de begudes diverses. En fi, no costa gens organitzar-se i anar-les renovant cada tres o quatre mesos. Això dona una gran tranquil·litat, en temps agitats com foren els de la pandèmia o ara mateix, amb l’apagada general. 

Però bé, si parlem d’aquest darrer fenomen, gairebé només imaginat com ciència – ficció, ens l’hem trobat i convé fer-ne estudi i avaluació per evitar la repetició, però res indica que no ens pugui caure alguna altra plaga que posi a prova les costures del país. D’entrada, dir que si en una cosa som molt millors, és en la gestió dels problemes i els infortunis. Em refereixo als partits progressistes, i molt especialment als socialistes. Ho vam veure durant la pandèmia, però també en motiu de la” dana”, a València. 

Ara i aquí, que l’apagada no es convertís en un drama, fou mèrit de tots els ciutadans, en general. Son comptats els casos de reaccions inadequades o rupturistes. Paciència, comprensió i seguiment de normes de sentit comú, van facilitar la feina de tots els serveis privats i públics. I la rapidesa en donar explicacions, ni que fos de la situació real, sense tenir clares les causes, va portar tranquil·litat. I dedicar-se a resoldre les conseqüències era el que tocava, i el que finalment es va fer. 

Dit això, hi ha molt camí per recórrer a nivell d’entitats públiques i privades. Toca estudiar les disponibilitats de generadors, equips d’intervenció, de dia i de nit, comprovar existències en els botiquins , materials de senyalització, equips de transmissió, etc. Veure també en les grans estacions de trens i busos, quins grups d’emergència tenen com per reforçar-los o simplement renovar-los, a més de dotar tots els edificis públics i alguns de privats de sistemes de megafonia exterior, per poder comunicar a la ciutadania les incidències i novetats que es vagin produint. De fet, en totes les emergències apareixen novetats que convé detectar com per poder millorar la resposta, en una propera ocasió. I segur que la tindrem, a més o menys tardar.