Qui ens havia de dir que una catalana de 33 anys, filla de Sant Esteve Sesrovires, se situés al capdamunt del món musical, en una carrera difícil, molt treballada i esforçada que finalment ha obtingut l’èxit merescut. A dia d’avui, se situa com el personatge català, més conegut arreu del món. Increïble. 

I ens serveix per exposar les virtuts de trencar motlles, i no tenir barreres ni fronteres, a l’hora d’exposar les seves idees i qualitats musicals. No té manies ni segueix directrius en cap matèria, però ara vull exposar la lingüística. Es capaç de fer servir 14 idiomes d’arreu del món i anar a Montserrat per cantar amb l’Escolania, sigui en català sigui en castellà. 

I com no podia fallar, han sortit alguns talibans de la llengua, esgarrifats que l’Escolania podés fer ús del castellà, i no parar atenció en que ho han fet en llatí múltiples vegades i lògicament també en anglès i en alguns altres idiomes quan van pel món i interpreten composicions, lligades al país on es troben.

D’això se’n diu, estar oberts al món mundial. El nostre futur és poliglota, i qui es vulgui limitar a quedar-se a casa, que ho faci , però no ho vulgui imposar a la resta. Fins i tot l’ús de diversos idiomes acaba de ser reconegut com un mètode molt eficaç per tenir i mantenir la vivesa cerebral , en contra de l’envelliment mental. 

Però, tornant al principi. Tenir a casa una artista d’aquest nivell és molt útil de cara a internacionalitzar el nostre país. Haver tingut grans personalitats en el passat, serveix com a carta de presentació, però tenir-ne d’altres, a dia d’avui, encara té més utilitat perquè son models a seguir. Tant li fa que siguin escriptors, cineastes, músics, intel·lectuals, o tècnics d’alt nivell en qualsevol matèria. Un país amb un estol de primeres figures, vol dir que és un bon lloc on invertir i/o residir. 

I ja entenc les enveges d’alguns prohoms del país, alguns dels quals, lligats a la febre del procés. Encara pensen que només es pot ser un bon català si només es fa ús del català. I si només es pensa en com el país pot sortir de l’entramat d’Espanya i amb ella, de la UE, perquè no ho dubti ningú. Una cosa va lligada a l’altra, cosa que sempre es va voler amagar durant els anys del procés. 

Doncs, queda clar que hi ha altres maneres de ser català, tot i viure i conviure amb Espanya, i amb la resta del món. Rosalia és una mostra clara d’aquesta vida, en plural. No es limita ni amb l’idioma ni amb els llocs on viure i conviure. Volta per tot el món i es fa amb gent de tot el món. Es una esplèndida manera de trencar fronteres de tot tipus. Es un magnífic model per als joves que veuen espais oberts, on altres els volen tancats. 

I és lògica l’enveja quan en ben pocs anys, ha creat i venut milions de les seves obres, on altres, només les poden comptar per milers o desenes de milers. Benvinguda creació, benvinguda desenvoltura i llibertat de moure’s pel món.