Segons diverses agències catalanes, es calcula en 30.000 els locals comercials buits, en el conjunt de Catalunya. Aquest fenomen és present en tots els municipis, des dels més petits fins els més grans. En aquesta llista veiem alguns municipis com Reus, Lleida i Santa Coloma, que apareixen com especialment destacats.

Les mateixes agències que donen aquestes xifres, exposen que amb no gaires despeses, uns 10.000 podrien transformar-se en habitatges de forma immediata. Aleshores, em pregunto, perquè no es fa especial atenció a aquesta actuació ? Ho dic perquè s’emmarca en una de les prioritats de país, com és aconseguir habitatge, i alhora rehabilitar espais, moltes vegades degradats pel pas del temps. 

Anar a passejar per pobles i ciutats, suposa contemplar la vida perduda, en ben pocs anys. Repassar la llista de comerços que hi havia 10, 20 o 30 anys enrere, és constatar el pas dels anys en un gran nombre de professions i activitats. També en els canvis de demografia en els pobles i en la majoria de barris de les grans ciutats. 

Es així com carrers i places han perdut activitat i es converteixen en espais buits de vida. Si a tot plegat hi afegim abandonament, la imatge és trista o directament desoladora. No hem d’esperar canvis que de moment almenys son inimaginables, i anem directament a buscar solucions pràctiques i ràpides. 

D’entrada, toca proposar canvis urbanístics, per facilitar el pas de local comercials, a habitatges, i si poden ser de lloguer assequible, millor que millor. En la majoria de casos aquesta modificació serà factible, en altres, serà més difícil en funció de les característiques de cada local. 

Cert que n’hi haurà que la seva adaptació serà difícil per raons d’espai o de ventilació i accessibilitat, però seran els mínims. La majoria es troba en llocs de fàcil accés, i les noves tècniques existents poden compensar determinades condicions com per fer-les factibles. En qualsevol cas, veig encara poques iniciatives valentes i actives com per iniciar aquests canvis, quan son més ràpids i menys costosos que altres. 

I és que aprofitar edificis existents, ha de ser la gran prioritat, abans que fer-ne de nous. I aconseguir canvis de vida en carrers i places, amb molts locals tancats, suposa aportar-hi nova vida, a les plantes baixes i aprofitar els serveis existents. 

Amb aquestes xifres a la mà, queda clar que deu mil nous habitatges poden fer-se realitat de forma immediata i amb poca inversió, i la resta fins a trenta mil, son factibles amb els deguts canvis urbanístics i la mobilització de finançament per fer-ho realitat. En aquest àmbit, els ajuntaments tenen molt a dir i fer. Alguns, ja s’hi han ficat de ple. Toca animar a la resta.