La pandèmia va causar estralls no només en matèria de salut, sinó també en el teixit empresarial. Molt especialment, en el relacionat amb la construcció. Foren moltes les petites i mitjanes empreses que no varen poder congelar activitat i hagueren de tancar. La recuperació no s’ha produït, ni de bon tros, com necessita el país. 

Ara ens trobem amb una paradoxa i és que molta obra de particulars no troba qui l’executi, i encara més difícil ho tenen les administracions. Hi ha projectes, hi ha finançament, però molts concursos d’obres, queden deserts. Quan dic, molts, vull dir molts, en tot el territori català. No conec prou bé el de més enllà, però aquí s’ha convertit en un autèntic maldecap per a tots els alcaldes. 

I ara és quan més es nota perquè estem a un any de les properes eleccions municipals, i el ritme de preparació, redacció de projectes, exposició pública i concurs, s’allarga entre dos i tres anys, en obres d’un cert volum. Es ara el moment de la seva adjudicació i execució, i és ara quan es va a la recerca d’empreses que s’hi presentin. 

Estem en una situació a l’inrevés d’anys enrere quan no calia anar a buscar a ningú perquè tothom estava pendent dels concursos per a poder-s’hi presentar. Era habitual i normal tenir vuit, deu o quinze ofertes per una sola obra. Doncs bé, ara mateix, en molts casos les ofertes es compten amb els dits d’una mà, i s’ha de recórrer a fer publicitat directe a empreses de l’entorn per animar-les a presentar-se. 

I quan una empresa té on triar, sol triar les que li venen més de gust. Lògic i empresarialment evident, però suposa un maldecap afegit, a la difícil tasca de gestionar l’obra pública. En moments de tanta abundància d’obres, les administracions posen terminis clars i específics, a l’hora de començar i a l’hora de cobrir les etapes. I per descomptat a l’hora de finalitzar i entregar l’obra. 

Hem de tenir present que la majoria d’ajuntaments, però també consells comarcals i altres organismes d’aquest món local: mancomunitats, consorcis, etc, tenen finançament compartit, amb ajuts d’altres administracions, dites superiors que totes posen terminis per executar les obres i presentar les justificacions corresponents. 

Aquesta por a no poder complir terminis, si surten determinats imprevistos, fa que moltes empreses es decantin cap a obres privades en les quals poden trobar més facilitats , comprensió o indulgència en cas d’incompliments. 

Sigui quina sigui la causa, és urgent facilitar la creació de noves empreses si no volem perdre nombroses oportunitats de millora del país. Ja no parlo només de la construcció d’habitatges, sinó obres lligades a la renovació o modernització d’infraestructures, equipaments i serveis, molts dels quals es varen implantar als inicis de la democràcia recuperada. I és que parlem de més de quaranta anys. Tenim un problema greu, i convé trobar-hi solució, de manera urgent.