Florentino Pérez és un home que s’ha fet a si mateix. Nascut en el si d’una família de classe mitjana, ha acumulat un patrimoni estimat en uns tres mil milions d’euros. Com s’aconsegueix arribar tan amunt? Només treballant, no.

 La seva empresa, la constructora ACS, ha crescut gràcies a grans contractes públics adjudicats en espais on poder econòmic i polític s’entrecreuen. El cas Castor és un dels més vergonyosos. L’empresa, després del fracàs, va rebre una indemnització de més de mil milions d’euros. Qui l’avala per aconseguir aquests enormes favors?

 El Real Madrid de l’època de Franco representava la nació espanyola i, fos com fos, havia de guanyar. Ningú no es podia queixar, era una dictadura. 

 Però ara, quan Espanya vol semblar una democràcia, quan encara continua sent centralista i és incapaç de treure’s el llast franquista, el Real Madrid vol seguir guanyant com en la seva època daurada. Ara, els aficionats rivals poden queixar-se però, oh cinisme, el resultat és el mateix: el Madrid continua amb favoritismes que li regalen partits. 

 És fàcil guanyar títols si quan juga el Madrid, els àrbitres xiulen a favor d’ell de manera vergonyosa. És fàcil guanyar milions si es rep un suport institucional incondicional. 

 El sistema segueix perpetuant les mateixes tècniques d’amiguisme tant en futbol com en concessions empresarials. I un espai ideal és la llotja del Real Madrid.

 Dins d’aquest context, Florentino no ha donat el mateix corrupte suport a l’equip femení. No perquè no estigui avesat a les irregularitats i manipulacions sinó perquè és profundament masclista.

 És producte de la seva època i de la voluntat de perseverar en ser misògin. El seu cervell ni dissimula la seva aversió a les dones. 

 La setmana passada, en roda de premsa, es va referir a una periodista, com «aquella nena». Per què necessita infantilitzar-la?

 També es va referir a una altra periodista dient que era «una dona que no sé si sap res de futbol». Una desqualificació que implica molts prejudicis de gènere. A més, el to general que va usar amb les periodistes va ser molt despectiu.

 A Florentino se l’acusa d’una molt tardana incorporació de l’equip femení al club. No va ser fins el 2020, i aprofitant un altre club ja existent. Va ser dels últims clubs europeus a tenir secció femenina. Ell gairebé no va mai a veure jugar l’equip femení i li dona poca visibilitat mediàtica. Com ho fan els altres equips, però ell molt menys.

 I és que els “florentinos” masclistesi clientelars no són anomalies, sinó productes d’un sistema de poder que els legitima, els protegeix i els fa possibles amb impunitat.