Històricament, la majoria de religions dominants han funcionat en clau patriarcal i han contribuït, amb escassa o nul·la devoció i pietat, a perpetrar les desigualtats de gènere. Possiblement perquè en moltes de les seves tradicions, les funcions de poder han estat exercides per homes. Es diguin sacerdots, imams, rabins, gurus...

 El Confucianisme no és exactament una religió, sinó més aviat un sistema ètic, filosòfic i social amb elements ritualistes. Però també és masclista i misogin.

 Tot passejant per la Xina practicant el que anomeno turisme estètic ―que consisteix en mirar molt i viure experiències sense que el cap m’exploti per excessiva informació ja que li queda poc espai d’emmagatzematge―, sí que he pogut copsar que Confuci també es va oblidar de les dones i, quan se'n va recordar, va ser per menystenir-les.

 Confuci va ser un filòsof xinès del 551 al 479 aC que va centrar-se en l'estudi de l'ètica, la moral i l'ordre social. Ell no va escriure cap llibre però els seus deixebles van recopilar les seves reflexions al text anomenat Analectes. Malauradament, des d'un punt de vista feminista, la seva influència va marcar profundament la cultura, la política i l'educació de la Xina i d'Àsia oriental durant segles.

 Per posar un exemple, deia que «Les dones i els homes de poca categoria són els més durs de criar. Si et mostres massa proper amb ells, es tornen insolents; si et mantens lluny, es ressenten.» És una formulació que denigra la capacitat moral de les dones i les situa com a problemàtiques dins de l'ordre social.

 Confuci sempre va considerar les dones com a persones subordinades: primer al pare, després al marit i, en quedar vídues, al fill. Només les volia centrades en criar i en les feines de la llar, mai en cap actuació pública. Clar està que tota la culpa no era d'ell perquè la societat que l'envoltava era totalment patriarcal.

 Però si va ser capaç de pensar tant, per què no es va adonar que les dones són iguals que els homes?

 En visitar el palau tibetà de Dongzhulin, també em vaig anguniejar. El culte tibetà hi representa la vida com un camí cap a la llum on els éssers comencen atrapats en les dificultats del món terrenal. Majoritàriament, les atrapades eren les dones (empalades, penjades, assassinades, cremades...) i en ascendir cap a la llum i la saviesa, pràcticament només hi havia homes.

 I és que els homes, siguin d'on siguin, tinguin la religió que tinguin, en què s'han inspirat per creure's sempre superiors?