A tots els alcaldes ens ha tocat dur a terme accions i actuacions, obligats per llei, que ens ha costat pair. La llei no sempre té ànima i cor, però quan no queda altre remei, es poden buscar mesures per reduir els efectes, sobretot quan es tracta d’afectacions a persones vulnerables. 

Haver de contemplar desnonaments, declarar en ruïna algun edifici habitat, o desplaçar persones per raons d’obres, ets, es pot fer amb el cor fred i l’ànima absent, o buscant sortides ni que siguin provisionals, a l’espera d’altres de més definitives. 

Badalona, és el pitjor exemple que podem posar, quan escoltem dies abans, proclames per desallotjar un antic institut, refugi de centenars de persones. Un petit poble sencer, ficat en un edifici vell, abandonat a la seva sort, des de feia anys, en condicions realment inadequades per allotjar persones.

No entro en si tocava, per raons de seguretat, parlo de l’edifici, procedir al seu enderroc. Tampoc, del compliment de la legalitat urbanística. Encara que tot justifiqués l’ordre d’enderroc, un alcalde amb un mínim de sensibilitat i respecte per les persones, vinguin d’on vinguin, tocava actuar d’una manera radicalment diferent. 

Mostrar satisfacció per foragitar tots els habitants, reduir-los tots a delinqüents, traficants i perillosos per al barri i la ciutat, és d’una misèria infinita. Només una mala persona pot actuar amb aquests fonaments i criteris. 

Aparèixer com el salvador de la llei i ordre, amb ànims de ser “el més dur de tots els alcaldes” i exemple a seguir, produeix vergonya aliena i convé, guardar declaracions i imatges, com exemple d’indignitat i populisme de la pitjor espècie. I encara més greu, animar a veïns propers o llunyans a convertir-se en flagell dels abandonats a la seva sort perquè ni tant sols podessin rebre ajuda d’entitats religioses i/o privades, mobilitzades davant aquesta actuació. 

Al costat d’una actuació tant inhumana, per sort apareixen les bones persones, les que tenen cor i ànima, i s’apiaden de tanta injustícia, aportant aliments i abric, per passar les pitjors nits i dies de l’any. I orgull de veure com el nostre Govern es mobilitza, al costat de diverses ONG’s per buscar refugi i protecció, als més desvalguts, entre els desvalguts. 

Espero i desitjo que aquesta exhibició de força de l’alcalde Garcia Albiol, contra els més febles del seu municipi, tingui l’efecte contrari al que buscava. Ell pensava en vots, en l´ús i abús de l’autoritat, per vendre populisme de la pitjor espècie, però ha tingut pocs seguidors. Hem estat molts més els qui l’hem posat com exemple del que no ha de ser un alcalde. 

Els alcaldes, hem de tenir cor i ànima, sobretot vers els més febles. Hem de complir i fer complir les lleis, però mitigant els seus efectes quan afecten persones en dificultats. I sempre hi ha sortides diverses, dintre i fora del municipi, com per ajudar a pal·liar efectes no desitjats. En ple hivern, enderrocar el refugi de centenars de persones desvalgudes, i alhora voler-les convertir en indesitjables, no té nom. Ho sento, un bon alcalde, no ha d’actuar mai com s’ha fet a Badalona.