En les converses privades, però també en les tertúlies i entrevistes públiques, apareixen les dificultats dels joves per trobar feina. Això contrasta amb la realitat quotidiana de buscar professionals. per a multitud de feines, i no trobar-ne. Sobretot en temes essencials que afecten les vides privades, però també a empreses, especialment les petites i mitjanes. 

En aquest àmbit, podríem posar-hi un munt d’oficis. En poso alguns a tall d’exemple: llauners, electricistes, pintors, mecànics, ferrers, serrallers, fusters, instal.ladors, transportistes, llenyataires, pastors, vigilants, jardiners, paletes, manobres, ...En molts pobles, ja no es troben especialistes en la majoria d’oficis, cosa que obliga anar a fora...on també és molt difícil trobar-ne. 

Queda clar que hi ha una mancança generalitzada de tècnics en aquests oficis, la qual cosa deixa en precàries condicions a tota la gent que els necessita. Es aquí, on apareix la gran oportunitat per a les persones que venen de fora. Personalment, estic en contacte amb la immigració, des de fa molts anys. Abans, de forma indirecta, ara molt més directa pel meu treball com professor voluntari de català i/o castellà, en un Centre de Creu Roja. 

Aquí i en molts altres centres, de similars condicions, és on se’ls pot informar sobre les grans oportunitats de treball si es formen i es preparen per entrar en el mercat de treball. Puc assegurar que no hi ha problemes per triar. Tots venen amb ganes d’entrar en el món laboral, per aconseguir feina, poder estalviar, i així enviar recursos a la família que han deixat enrere.

De centres de formació n’hi ha, però animaria a ampliar places i descentralitzar, encara més, la seva ubicació per tal de facilitar l’ accés. Molts d’aquests oficis, es concentren en les grans ciutats, especialment en la zona metropolitana de Barcelona, amb ramificacions cap a algunes altres ciutats, més de l’interior. Amb tot, totes les grans capitals de comarca, haurien de disposar de centres amb diversos cursos de formació, en oficis essencials, al llarg de tot l’any, de manera que acabat un, al cap de poques setmanes, en comenci un altre. 

Es així, com aniran sortint properes onades de tècnics formats, com per convertir-se en autònoms, uns, i altres actuar d’ajudants de tècnics, major formats. Tots sabem que en molts treballs, es necessiten quatre mans per ser més directes , efectius i ràpids. Aquí, és on hi ha grans nínxols de treball. Treball pels qui han vingut, i resolució de deficiències per a tots els qui els necessiten. 

A més, el gran afany per treballar, els fa disponibles no solament al llarg del dia sinó també en caps de setmana i vacances, quan els nacionals volen gaudir de descans. Aquesta incorporació de nou vinguts, permet pal·liar l’escassedat i resoldre multitud de peticions no ateses. Puc assegurar la bona feina dels qui s’han format perquè el seu màxim interès és en resoldre bé les feines, com per tenir-ne més, en el futur immediat. Aquesta és la via adequada per garantir la supervivència dels oficis essencials. Sense relleu aquí, s’ha de buscar en els de fora. I els de fora, ho tenen clar.