El Josep Caballol va deixar la presidència de l’Associació Amisol el passat mes de maig, després de deu anys. El relleu l’ha agafat la Judit Cardona, coincidint amb els 50 anys de l’entitat, que se celebraran enguany. L’Amisol fa mig segle que ofereix serveis a les persones amb diversitat funcional i als seus familiars al Solsonès i poblacions veïnes. Amb els anys, els reptes han canviat, però l’entitat continua al peu del canó per adaptar-se a les necessitats actuals.

- Josep, has estat deu anys el president d’Amisol. Com es va decidir el canvi de presidència?

Josep Caballol (JC): Encara que ja no sigui president, continuo a la Junta com a vocal, fet que no sempre és habitual quan hi ha un canvi de presidència. Ens va semblar que amb els 50 anys de l’entitat era un bon moment per canviar la presidència. El mandat dels membres de la junta és de quatre anys, tot i que la meitat de la Junta es renova cada dos, perquè hi pugui haver certa continuïtat. A dins de la Junta, a més, es busquen perfils professionals diferents, com per exemple de l’àmbit sanitari, del dret, de les lletres… així com persones dels sectors professionals del Centre Especial de Treball, en aquest cas de la serradora.

- Com valores aquests anys i quins han estat els objectius acomplerts?

JC: El més important d’aquests anys ha estat el creixement de l’Amisol. Quan vaig entrar a la presidència, l’Amisol feia 40 anys que s’havia creat gràcies als esforços gegantins de molta gent i, en aquell moment, estava en període de creixement. Quasi tots els serveis de l’entitat s’ubicaven a la zona de l’actual serradora, al Polígon de Santa Llúcia - que va ser una donació d’una família de Solsona - i hi va haver la necessitat de buscar més espai i de modernitzar els serveis. Teníem un bus que va fer el servei entre Cardona i Solsona durant 30 o 40 anys, molta gent el recordarà... hi havia una flota de vehicles molt vella i es va haver de començar a canviar. Ara tenim dues furgonetes elèctriques. I just abans de la COVID, vam poder desplaçar part dels serveis a l’edifici del Seminari de Solsona, que va ser un encert perquè va permetre fer grups més reduïts i tenir més opcions, alhora que va servir també per apropar-nos a Solsona i visibilitzar-nos més.

- Judit, quins són els reptes que et proposes per aquests propers anys?

Judit Cardona (JuCa): Primer de tot, acabar les obres que estem fent a l’edifici del Seminari perquè el servei d’ocupacional pugui passar a la planta baixa. Es preveu acabar-les aquest 2026. L’accessibilitat a l’actual segona planta no és l’òptima i un exemple va ser el dia de l’apagada, que els bombers estaven col·lapsats i vam haver de baixar els usuaris amb cadira de rodes per les escales. Aquell moment va ser clau per veure que s’havia d’anar a la planta baixa: hi ha molta claror i es pot sortir i entrar de manera fàcil. Un segon objectiu serà anar modernitzant els equips de la serradora, perquè algunes màquines tenen més de 40 anys i les avaries són importants. I com a repte principal, continuar sempre avançant en la millora dels serveis que vetllen per la qualitat de vida de les persones que atenem.

- Com deia el Josep, l’Amisol ha anat creixent i el nombre de persones ateses cada cop és més nombrós: ja sou una plantilla de 125 persones, de les quals unes 50 són persones amb diversitat funcional, i per altra banda hi ha les persones usuàries dels serveis que són més de 60 (sense tenir en compte els infants atesos al CDIAP). Com se sosté una entitat d’aquesta magnitud amb una vocació social de base?

JC: Sobretot amb la concertació dels serveis per part de l’administració pública i amb algunes subvencions, que conjuntament representen al voltant del 60% del pressupost anual. La resta de finançament prové del Centre Especial de Treball (CET). Els CET, són empreses que contracten persones amb diversitat funcional i que poden tenir moltes activitats productives diferents per poder donar feina a la màxima diversitat de perfils i capacitats possible. Per exemple, a l’Amisol, com a activitats pròpies tenim la serradora o el Bar Casal, amb una plantilla de 30 persones i un equip de suport que inclou professionals en psicologia i treball social i un equip de monitors. 

JuCa: Una altra activitat molt important del nostre Centre Especial de Treball, són els manipulats, que són serveis amb empreses externes on un grup de persones treballadores de l’Amisol els fan feines concretes, generalment de muntatge manual, control de qualitat o embalatge. Les grans empreses amb qui tenim contractes d’aquest tipus són AMES i Textil Olius, i donen feina a unes 20 persones.

 - I fora del vostre Centre Especial de Treball, oferiu un suport a les empreses perquè incorporin persones amb diversitat funcional? 

JuCa: Sí, un altre servei que tenim és el servei Enllaç, que prepara cada any deu persones perquè entrin al món laboral, buscant l’encaix del perfil de cadascú en funció del lloc de feina ofert per l’empresa receptora. A més, durant el temps que calgui, es fa un seguiment a la persona un cop incorporada i se li dona suport a les necessitats que pugui tenir. Aquest servei sempre ha estat molt ben rebut per les empreses, si bé és una tasca difícil i no sempre acaba donant fruits. Pels motius que sigui, per la por, pel desconeixement o per altres, hi ha empreses que els costa acabar de fer el pas.

- Més enllà dels esmentats, quins altres ingressos teniu?

JC: L’aportació dels socis - que són al voltant de 300 - al principi era important, però ara ja només representa el 0,5% del pressupost. Tot i això, la seva implicació és molt important per l’entitat pel vincle emocional que representa i animem a tothom a formar-ne part, com a mostra de suport al col·lectiu que atenem. Les herències també ens han ajudat molt, ja que l’Amisol és una entitat social que pot rebre donatius pagant un percentatge d’impostos molt baix. En aquesta línia, fa uns anys vam rebre una donació que va servir per finançar les obres de la nova llar-residència, on actualment viuen 10 persones. I també hem rebut diners d’associacions o empreses que s’han desfet, així com altres aportacions, com la del Testament del Carnestoltes, que facilita que a qui li toqui, pugui donar mil euros a una entitat.

- Quina és la funció dels socis dins de l’entitat?

JuCa: Els socis tenen un paper molt rellevant ja que constitueixen l'Assemblea, que és el màxim òrgan de govern de l’entitat. Un cop a l’any es reuneixen i se’ls presenta la memòria d’activitats i l’estat de comptes, i són els socis qui els voten. Al final, és davant seu on s’ha de rendir comptes. 

- Què creieu que es podria fer per incentivar que hi hagi més socis?

JuCa: Jo penso que fer més activitats amb la comunitat és un dels grans reptes. Fer que les famílies, per exemple, puguin participar en les decisions. Falta més contacte i així la gent es recordarà més de l’Amisol. De fet, ara que fem 50 anys s’estan preparant actes en aquest sentit.

- Quines altres formes té la gent per participar amb l’entitat individualment?

JC: Una manera de col·laborar és amb la venda de roses per Sant Jordi. Són molts els solsonins que venen a comprar la rosa a la nostra parada o hi participen com a venedors. 

JuCa: I també a través del voluntariat, que és una manera molt bonica de conèixer l’entitat i les persones que en formen part. S’hi pot participar compartint activitats de lleure, fent acompanyaments o anant a fer un cafè amb algun usuari de tant en tant, o fins i tot muntant tallers si es tenen habilitats concretes. 

JC: Per exemple, des del Club de Bitlles s’organitza una activitat conjunta que els usuaris gaudeixen molt. O a través dels Amipops, que permet fer una aportació per fomentar un Carnaval més inclusiu. 

- Creieu que amb aquests darrers anys el suport institucional -local i nacional- ha anat en augment?

JuCa: Sí, actualment, la Generalitat sosté tota la part de concertació de serveis i d’ajuts en l’àmbit laboral. La Diputació de Lleida també s’ha estructurat per donar més suport per mitjà de diferents tipus de subvencions. A nivell local, l’Ajuntament de Solsona col·labora sobretot amb la cessió d’espais i amb l’encàrrec de serveis, així com el Consell Comarcal que també participa amb suports logístics al col·lectiu. Per contra, trobem a faltar més col·laboració d’alguns ajuntaments de la comarca, si bé n’hi ha que sí que ens tenen en compte i els ho agraïm molt. 

JC: Hi estic d’acord, a vegades ens posen al mateix nivell que altres entitats comarcals o municipals, com podria ser una entitat esportiva, i no és ben bé així perquè les necessitats i serveis de la nostra entitat són molt diferents. 

- El vostre Centre Especial de treball, a nivell productiu, competeix amb l’empresa ordinària tot i donar feina a persones amb necessitats especials, el benestar de les quals, té un pes molt important en la capacitat de treball. Com es pot assolir aquest grau de competitivitat al mercat ordinari tenint aquestes característiques tan concretes?

JC: El valor de la nostra tasca al Centre Especial de Treball és doble, per una banda hi ha el valor social, molt elevat pel seu impacte real al territori, i per altra, el valor econòmic que ens ha de permetre ser competitius i tirar endavant. A la serradora, per exemple, fem un producte que ens permet diferenciar-nos de molts paleters que tendeixen a fer més quantitat d’un producte de mides estàndards. Nosaltres estem especialitzats en palets i gàbies de mides especials, moltes vegades fets a mida del client. I aquesta tasca d’artesania industrial és la manera que tenim de donar valor econòmic a la capacitat de treball de la nostra plantilla, que és a qui ens devem i el nostre objectiu d’existir.   

JuCa: Exacte, a nosaltres no ens interessa fabricar de manera automatitzada perquè hauríem de prescindir dels nostres treballadors, i justament, donar-los feina, és la nostra finalitat. Per tant, no tenim la voluntat de treure llocs de treball per buscar més rendiment sinó la de crear feina perquè es pugui treballar més i millor.

- I amb el Bar Casal?

JC: Amb el Bar Casal és una mica més complicat, perquè tot i els esforços que fem per estar al mateix nivell que altres establiments de restauració de Solsona, ens costa que sigui sostenible econòmicament ja que la plantilla ha de comptar amb monitors i personal de suport. Tot i això, estem contents perquè sentim que la gent de Solsona ens estima molt, i que aprecia el local i el servei i la tasca que hi fem. També és veritat que la ubicació potser no és gaire bona i tenim previst senyalitzar-ho millor per tal de fer-nos més visibles. 

- Un altre dels serveis que gestioneu des de l’Amisol és el CDIAP de Solsona (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç). Quina és la situació d’aquest servei actualment?

JuCa: Ara mateix s’està atenent un volum d’entre 80 i 90 infants al mes, amb una llista d’espera que no para d’augmentar tot i l’esforç de l’equip de professionals per donar cabuda a tothom. És un servei que atén infants des dels 0 als 6 anys i està cobert per una psicòloga, una treballadora social, una fisioterapeuta, una logopeda i un neuropediatre. Fa uns anys s’atenia amb una freqüència setmanal, però actualment, degut a la pressió assistencial, s’ha de fer quinzenalment i sovint es donen altes abans dels 6 anys per fer lloc a casos complicats, com infants molt petits i amb problemàtiques urgents d’atendre. Les professionals estan saturades i es necessiten més recursos, sobretot ara amb la incorporació de Biosca i Torà a la comarca. 

- Com creieu que s’hauria de fer perquè socialment es conegués més la feina que feu des de l’Amisol?

JuCa: Fent molta divulgació i accions a la comunitat, tot i que ja ho fem en part amb la publicació de notes de premsa i a les xarxes socials. Aquest any, esperem que la celebració dels 50 anys sigui una bona manera d’incentivar més aquesta obertura de l’entitat cap a la població, perquè farem una jornada de portes obertes un cop acabades les obres del centre ocupacional i organitzarem activitats on tothom hi estarà convidat.