L’Ariel va ser salvada de les ganivetes d’una segadora quan tot just era una cria acabada de néixer. La Maggie va aparèixer moribunda al costat del cos sense vida del seu germà en una carretera. La Porqueta va ser l’única supervivent d’una camada trobada en una escena devastadora. Amb elles també hi viuen la Mouri, rescatada després de caure en un gorg del qual no podia sortir, i la Gretel, recollida quan era molt petita després de separar-se de la seva mare.
La veritat darrere del problema dels senglars
Durant milers d’anys, el senglar europeu va viure en equilibri amb el seu entorn. Una femella tenia normalment una sola camada a l’any, amb entre tres i sis cries, i la població estava regulada per depredadors naturals com el llop o el linx.
Aquest equilibri es va trencar quan l’ésser humà va fer desaparèixer gran part d’aquests depredadors. Sense aquests reguladors naturals, i amb abundància d’aliment en paisatges agrícoles i urbans, la població de senglars ha crescut amb força.
A això s’hi suma la presència d’híbrids amb porcs domèstics o vietnamites abandonats, que han introduït característiques pròpies del porc domèstic: camades més nombroses, reproducció diverses vegades l’any i més tolerància a la presència humana.
El resultat és una paradoxa: avui es parla d’una “plaga” de senglars, però en gran part és una situació creada per les nostres pròpies decisions.
Per què aquests senglars no poden tornar al bosc
Els cinc senglars del Zoo del Pirineu no poden ser alliberats. La normativa sanitària prohibeix alliberar senglars que han estat en contacte amb humans pel risc de propagació de malalties com la pesta porcina africana. A més, els animals rescatats quan són cries sovint perden la por natural a les persones, fet que faria perillosa la seva reintroducció.
Per aquest motiu, el refugi els ofereix una llar permanent. En captivitat, un senglar pot arribar a viure fins a 25 anys.
La necessitat d’un nou espai
El recinte on viuen actualment s’ha deteriorat amb el pas del temps i necessita ser substituït. El nou espai es construirà més allunyat de la tanca perimetral del centre per reduir possibles riscos sanitaris relacionats amb la fauna salvatge. El projecte preveu un recinte de 2.746 metres quadrats que permetrà millorar el benestar dels animals i garantir la seva seguretat durant tota la seva vida.
Per fer-ho possible, el refugi ha iniciat una campanya per reunir 30.000 euros.
Com ajudar
Les persones que vulguin col·laborar poden fer-ho a través de la campanya:
https://www.gofundme.com/f/urgente-nuevo-recinto-seguro-para-jabalis
També poden contactar directament amb el Zoo del Pirineu. zoopirineu@gmail.com Telf. 610 75 02 24
www.zoodelpirineu.com
