Homes i dones van a les mateixes escoles i viuen en els mateixos contexts socials. Però la violència es reparteix de manera molt desigual: les dades oficials revelen que entre un 80% i un 90% dels homicidis són comesos per homes; elles es queden entre un 20% i un 10%. D'aquest 80% / 90%, un 20% acaba amb la vida de dones. I per posar-hi més xifres, a Catalunya, el novembre de 2025, ja hi havia 14.450 denúncies per maltractaments i amenaces masclistes. Quantes serien si hi fossin totes?

 No, no és només una qüestió biològica. Darrere hi ha un sistema que, encara ara, perpetua aquestes violències. La socialització masculina ho té molt clar: no ploris, no siguis vulnerable, transforma la tristesa en ràbia, per a tu, home, la masculinitat és control, poder, autoritat i capacitat d'imposar-te. I tranquil, hi ha molta impunitat delictiva masclista que t'empara.

 Tots aquests aprenentatges generen una alfabetització emocional molt pobra. I llavors, passa el que passa al nostre voltant.

 Fa poc, una noia deia a la seva metgessa, quan va veure-li el cos ple de blaus, que ella s'estimava molt el seu xicot però que sovint es barallaven. Ell és metge i segueix treballant. Té vint anys més que la víctima. A ella, va costar-li molt denunciar-lo.

 Fora de la violència masclista, un altre cas també ens alerta de més violència masculina. Al meu voltant està operant una banda de xicots menors de divuit anys que, per divertir-se, tenen com a objectiu saber qui de la colla és capaç de donar la puntada més alta per l'esquena a qualsevol vianant que els sembli fàcil d'atacar. Si aquesta brutalitat no és prou amoral (de la qual cosa no tenen ni consciència), a sobre fan apostes i paguen. Les apostes tenen diferents preus que poden rondar entre els vint o trenta euros. S'animen els uns als altres i si hi ha agressió, hi ha premi: l'apostat. Si un no s'hi atreveix, és una «nenaza».

 Quina societat! Però els autèntics responsables són aquells que exerceixen el poder. El ministre de l'Interior d'Espanya, Marlaska, acaba de protagonitzar el cas anomenat DAO. José Ángel González Jiménez, Director Adjunt Operatiu va ser investigat per una querella per una presumpta agressió sexual a una subordinada. Encara no està clar que Marlaska no en sabés res abans. També de fa poc és el cas del cap de policia de Lleida Antonio José Royo Subías que tenia un antecedent penal per assetjament sexual. Tot homes.

 I és que cal canviar el sistema que socialitza els homes amb patrons de domini, control i repressió emocional que, sovint, desemboquen en violència. Si no, el número de víctimes amb blaus o puntades seguirà creixent. I amb impunitat.