Ara, aquesta idea ens fa riure. Però moltes dones van haver de viure i quedar-se sense estudis per culpa d'aquesta gravíssima fèrula difosa per metges masclistes, misògins, dolents, envejosos... i que tenien molta por de la vàlua de les dones quan s'adonaven de les veritables capacitats que elles tenien.
Al segle XIX hi va haver un considerable debat científic i social sobre dones i educació, especialment en l'àmbit mèdic i científic.
Molts metges i educadors (majoritàriament homes), afirmaven que l'estudi intens i l'educació de les dones podia danyar els seus òrgans reproductors i provocar en elles malalties i infertilitat. Aquesta opinió estava basada en idees pseudocientífiques i prejudicis socials, més que en dades empíriques. Creien que la menstruació els impedia estudiar i que durant aquells dies havien de descansar.
Un d'aquests malèvols metges va ser el doctor nord-americà Edward H. Clarke. També professor a Harvard que el 1873 va publicar «El sexe a l'educació; o una oportunitat justa per a les nenes».
Malauradament, va tenir molta influència (maleït sia!) i va consolidar la idea que les dones havien de tenir una educació limitada.
Molts textos mèdics de l'època argumentaven que les dones tenien cossos «fràgils» i que l'esforç mental podia desviar energia dels òrgans reproductors. Quant odi! Quanta ràbia!
Qui tenia el cervell i l'enteniment fràgil eren ells!
A aquestes barbaritats calia sumar-hi la creença social que la funció principal de la dona era reproduir-se i tenir cura de la família. Que estudiar o treballar professionalment no era per a elles.
Sort en vàrem tenir les dones de la genialitat de Mary Corinna Putnam Jacobi (1842-1906). Què hauria passat si ella s'hagués cregut les aberracions dels metges masclistes que l'envoltaven i no hagués demostrat científicament que les seves afirmacions misògines eren falses?
Graduada en farmàcia i medicina, va ser la primera dona admesa a l'École de Médecine de París. Va escriure més de 100 assaigs i va combatre aquelles idees sexistes, demostrant que les dones tenen la mateixa força i resistència durant tot el cicle menstrual i que no necessiten descansar més. Va rebre el prestigiós Premi Boylston Prize del 1876. A més, va defensar la capacitat de les dones per practicar medicina i contribuir al coneixement científic amb igualtat.
Ah! I no li va afectar al seu sistema reproductor perquè també va ser mare.
I és que la intel·ligència femenina ha pogut sobreviure a la ignorància, por, prejudicis i mentides dels depredadors del patriarcat perquè és excel·lent i brillant.