Tenia els meus dubtes sobre el títol a posar, perquè em sortien diversos adjectius: inadequats, deficients, poc propers, poc confidencials, etc. Al final ,m’he decidit pel terme “llunyans”, explico el motiu. La setmana passada em va tocar fer unes gestions prop de dues entitats bancàries, motiu pel qual vaig tornar a comprovar com de complicats son els mecanismes, per a poder resoldre petites coses que per a moltes persones, es converteixen en grans maldecaps.
Si això passa a la majoria de la gent, molt més ens passa als que vivim a pagès. O si volen en el món rural, en el qual vàrem perdre totes les oficines bancàries i no tenim cap altre remei que anar a la capital. I si la capital és petita, només hi trobarem una sola oficina que es converteix en una mostra clara de mal servei.
Ja ho vaig dir en el moment en que els bancs es van posar d’acord per tancar totes les sucursals en pobles petits i mitjans. No volen clients, sinó súbdits que no vagin mai en persona al banc i que s’espavilin per resoldre els problemes, via digital, electrònica o online. El terme, és igual. La qüestió és no aparèixer personalment, així s’estalvien personal i no han de donar explicacions de mals funcionaments, difícils d’explicar i encara menys de justificar.
Mentrestant, tenen grans beneficis, redueixen al mínim el personal disponible, a les poques oficines que han mantingut obertes. Veurem quan temps duren, perquè estic convençut que tots tenen algun pla de reducció en el calaix que trauran tant bon punt es posin tots d’acord. El resultat, és un mal servei per al client. Es a dir, per a tots plegats.
D’entrada, si algú pretén resoldre per telèfon algun tema, veurà que d’immediat li diuen que millor vagi al web del banc. Si truca al general, l’aniran vehiculant perquè contacti amb l’oficina de “referència”. I aquí et pots trobar en que una sola persona estigui en el mostrador i que alhora hagi de resoldre les incidències que es produeixen, cada dia, en els caixers automàtics de l’entrada.
Es així com pot haver-hi diversos empleats en els seus despatxets, sense atendre ningú, i en canvi el pobre empleat de caixa, va de bòlit. També pot passar, i passa, que en alguna oficina l’empleat de caixa, només atén determinats temes. Per altres, ens dirigeix cap a algun “agent comercial”, el que està en algun dels despatxets o taules obertes.....I heus aquí com tanta modernitat, mata la confidencialitat.
La setmana passada, tot esperant torn per un d’aquests agents comercials, vaig poder escoltar debats i discussions, alguna amb to ferm i discrepant ,entre marit i muller, per què volia fer un i què exigia l’altra. Tot un exemple de mala praxis, mal servei, i pèssima manera d’atendre clientela, sense la intimitat deguda.
I ningú intenti resoldre via telefònica, perquè toparà, primer amb col·lapses del servei que anirà repetint que truqui més tard, o simplement no li resoldran el problema. Els nous serveis bancaris que s’ofereixen, tenen per principi: no vingui al banc, no busqui problemes, no esperi que li resolguem gairebé res. El millor servei, és el que no es necessita. Per tant, intentem no tocar tecles ni voler fer operacions poc habituals, perquè el rosari de conseqüències costarà molt d’arreglar. En resum, els bancs incrementen els seus beneficis, a costa de donar mal servei als clients que de fet, ens hem convertit en súbdits, seus. Aquesta és la pura i dura realitat.