Depredador/ora sexual és qui busca, manipula o explota altres persones amb finalitats sexuals, sovint aprofitant una situació de vulnerabilitat, confiança o desigualtat de poder. La diferència d’edat, acompanyada d’una relació de poder o d’autoritat, és un factor que sovint apareix en aquest tipus de situacions.
Arnau Liesa ha estat entrenador de futbol en diversos clubs de les comarques gironines i, fins fa poc, treballava com a tècnic d'esports en un centre de secundària. Aquest home de trenta anys va iniciar una relació de parella amb una alumna de setze anys del centre on treballava. Per la diferència d'edat —gairebé el doble— deixa la feina al centre educatiu. La seva intuïció ja li devia fer entendre que, tot i actuar dins el marc de la legalitat, aquella relació no es podia percebre com a èticament correcta.
A Catalunya, l'edat de consentiment sexual és de 16 anys. La noia és menor d’edat per a qüestions civils però per a consentiment sexual ja té totes les potestats. I encara rai que estem a 2026. Fins el 2015 l’edat del consentiment a Espanya i, per tant a Catalunya, era de tretze anys. De les més baixes d’Europa.
L’individuo en qüestió també era alcaldable per Figueres per Aliança Catalana. Si va considerar necessari deixar el centre educatiu, devia ser perquè era conscient que la situació plantejava un conflicte ètic. Costa d'entendre que aquesta mateixa consciència no s'estengués al seu paper com a candidat polític. Ell es defensa dient que es va equivocar de no avisar el seu partit. Però no el veig un descuit involuntari. Sap qui té al darrere. Tanmateix, el partit li ha retirat la seva confiança.
No hi ha delicte i, per tant, no hi ha denúncia. Ara bé, que una conducta sigui legal implica necessàriament que sigui ètica? No. A més, hi ha professions que exigeixen molt més que no traspassar la línia del delicte. Educar adolescents, representar la ciutadania, impartir justícia o exercir l'autoritat pública requereixen també exemplaritat, prudència i confiança. És aquí on aquest cas planteja un debat que va molt més enllà de la legalitat.
El fet que no sigui delicte pot suposar, a més, que Liesa, si vol opositar com a professor de gimnàstica a secundària no tingui cap problema per fer-ho. Seria ètic acceptar-lo? El sistema de protecció del treballador es imprescindible i necessari però hi ha situacions que, sense ser penals, haurien de fer-nos replantejar els criteris d'idoneïtat per treballar amb adolescents. I és que hi ha conductes que, sense encaixar en una definició penal, poden erosionar la confiança que la societat diposita en determinades professions. Un docent no només transmet coneixements; és també un referent davant d'adolescents. Un càrrec públic també exigeix exemplaritat. El debat no és només si aquesta conducta és legal; va també sobre si és compatible amb la responsabilitat d'educar o de representar la ciutadania.