En un país com el nostre, conformat per 947 municipis, dels quals 500, petits o molt petits, suposa un greu maldecap disposar del personal tècnic – administratiu indispensable per fer funcionar aquests Ajuntaments.
Per als qui no sàpiguen el personal indispensable que ha de tenir un Ajuntament, els informo que el de més vital importància és el de: secretari – interventor. Sense aquesta peça, un Ajuntament no pot funcionar. Es la persona que dona fe de tots els actes, aixeca acta de les sessions municipals, dels decrets....i porta la comptabilitat municipal. Sense ell, res es pot fer.
Semblaria que una peça tant rellevant estigui disponible per a tots els Ajuntaments. Doncs, no. Catalunya, i amb ella bona part d’Espanya, té un dèficit enorme que alguns situen en prop de 1.200 places. I és que ara parlo d’Ajuntaments, però aquesta mateixa peça és clau en tots els Consells Comarcals, Mancomunitats, Consorcis, etc. Tota administració pública, ha de comptar amb els serveis d’aquest funcionari.
Portem 47 anys de democràcia municipal. Sí, sí, la vam recuperar a l’abril de 1979, i fins ara, el problema dels secretaris – interventors ha estat una constant que cap Govern central ha estat capaç de resoldre. Finalment, ara, em consten els grans esforços aquí i allà per mirar de resoldre aquestes carències. El problema com tot el relacionat amb les administracions és que és complicat i llarg, molt llarg de solucionar.
Mentrestant, els pobles petits, es busquen la vida com poden per aconseguir un secretari- interventor, ni que sigui amb dedicació temporal. Es així com s’agrupen secretaries, i alguns secretaris porten dos, tres o quatre pobles, amb dedicacions d’un matí o una tarda a la setmana, sempre i quan disposin també d’alguna administrativa que complementi la feina.
L’actual Govern de la Generalitat, en coordinació amb les Diputacions, ha buscat llicenciats disposats a formar-se per posar-los a disposició dels ajuntaments, a l’espera que properes convocatòries de concursos estatals, portin cap a Catalunya, noves fornades que ocupin les places buides. Molt lent, massa lent, però almenys una part dels Ajuntaments, tindran aquest servei, ocupat per personal format.
Si tot funcionés millor, amb visió de futur i més coordinació, els Consells Comarcals haurien d’haver cobert aquesta necessitat. I també la d’altres tècnics indispensables pel bon funcionament d’un Ajuntament com son els d’arquitecte i enginyer municipal. Aquestes tres peces son essencials: secretari – interventor, arquitecte i enginyer. Es evident que en els petits la dedicació ha de ser parcial, però és indispensable. Trobar i poder pagar aquests tècnics és un dels maldecaps de tots els alcaldes, de manera que només agrupant pobles es pot resoldre la qüestió i aquí sí, que alguns Consells Comarcals, han fet els deures, altres, no.
Queda clara una de les prioritats del Govern. Resoldre aquestes mancances, en el mínim de temps possible. Anteriors Governs en parlaven i es lamentaven, però no les resolien. Toca, doncs, fer-ho ara. Em consten accions i actuacions decidides que ben aviat es traduiran en fets concrets. Però que tothom tingui en compte les dificultats amb les que molts ajuntaments estan treballant. Arribem tard com en tants altres qüestions, però almenys ara,s’han entomat les solucions.