És molt fàcil recordar només allò que ens fa sentir còmodes. Més difícil és assumir la responsabilitat de mirar les absències, els silencis i els deutes que la història ha anat deixant pendents. L'homenatge que Solsona retrà aquest 31 de juliol a Gaietà Ripoll forma part d'aquest segon camí.

Just el dia en què es compleixen dos-cents anys de la seva execució, la ciutat homenatjarà per primera vegada, de manera institucional, un dels seus fills més universals i, alhora, més injustament oblidats. Era una absència difícil d'entendre. Mentre València feia dècades que reivindicava la figura del mestre solsoní, aquí encara no havíem estat capaços de dedicar-li un reconeixement públic. No és només un acte de memòria històrica; és un acte de justícia.

Gaietà Ripoll va néixer a Solsona l'any 1778, es va formar als escolapis i va exercir de mestre a València. Les seves idees liberals, el compromís amb una educació basada en la raó i la negativa a convertir l'escola en una eina d'adoctrinament el van portar davant la Junta de Fe, hereva de la Inquisició. El 31 de juliol de 1826 va ser condemnat i executat per heretgia, convertint-se en l'última víctima mortal del sistema inquisitorial espanyol.

Aquell dia no es va condemnar només un home. Es va condemnar un mestre que defensava que educar era ensenyar a pensar i no a obeir. Per això aquest homenatge va molt més enllà d'una placa commemorativa. Significa reparar un oblit històric i reivindicar la llibertat de consciència, el lliurepensament i una educació crítica i emancipadora.

Des d'Alternativa per Solsona - CUP sempre hem defensat que les institucions no poden ser neutrals davant la història. Han de prendre partit pels valors democràtics, pels drets humans i per les llibertats. Reivindicar Gaietà Ripoll és reivindicar el dret a pensar diferent i recordar que el fanatisme no comença amb la violència, sinó quan es pretén imposar una única manera d'entendre el món.

Podria semblar que tot això pertany al passat. Però encara avui es qüestiona el pensament crític a les escoles, es censuren llibres, es converteix la cultura en un camp de batalla ideològic o es desacredita el coneixement quan incomoda. Les formes canvien, però la intolerància continua existint.

Per això la figura de Gaietà Ripoll continua interpel·lant-nos dos segles després. Defensar el seu llegat és defensar una societat on ningú sigui perseguit per les seves idees i on la cultura també serveixi per construir memòria democràtica i reparar els silencis de la història.

Com a ciutat, hi teníem un deute pendent. I ja era hora de començar a saldar-lo.