La societat actual ha hagut de sofrir grans escàndols institucionals en què molts treballadors humanitaris han estat acusats d'explotació o abusos sexuals.
Un dels més deplorables va ser el d’Oxfam a Haití en què diversos treballadors, inclòs el director de la missió Roland van Hauwermeiren, van ser investigats per haver contractat prostitutes i per altres formes de mala conducta sexual durant la resposta al terratrèmol.
A la República Democràtica del Congo, durant la resposta al brot d'Ebola, més de cinquanta dones van denunciar haver estat explotades sexualment per homes que treballaven per diverses organitzacions internacionals, entre elles l'OMS, UNICEF, Oxfam, World Vision i altres.
Metges Sense Fronteres també ha reconegut casos de conducta sexual inapropiada i abusos per part d'alguns empleats. El cas més recent és el de Sudan del Sud.
També casos a l’ONU, a UNICEF... Si a més, parlem de casos individuals n'hi ha desenes de documentats. Aquests casos no representen el conjunt del sector humanitari. Però què passa quan el cooperant es converteix en depredador sexual? Segons el catedràtic de Psicologia de la violència de la Universitat de BCN, Antonio Andrés Pueyo «l’oportunitat de la confiança» fa germinar l’abús. La víctima no espera ser perjudicada per qui simbolitza la seva salvació. I l’asimetria de poder converteix l’ajuda en arma. Sobretot perquè es dona en contextos d’impunitat absoluta on l’agressor sent que el seu país d’origen no el jutjarà i que ningú nocreurà la víctima. Quan el risc de càstig percebut és zero, els frens morals quasi s’evaporen.
Pueyo en fa unes valoracions neurològiques però, en cap cas, es pot concloure que existeixi un mecanisme cerebral específic que «transformi» un cooperant en depredador sexual.
Pel que fa a cooperants dones que hagin estat depredadores sexuals, hi ha molt pocs casos públics. La situació de sempre: els homes delinqueixen més. I cal tenir present que fins i tot hi ha una lleugera majoria de dones en el sector humanitari i de la cooperació internacional. Però els homes, com sempre, segueixen acaparant els llocs de poder.
Per què no es fan processos de selecció més rigorosos? I sobretot s’ha d’evitar que qui ha delinquit no pugui ser reincident. Si els homes tenen major tendència a l’abús cal evitar que puguin acaparar llocs de poder que puguin resultar perillosos per a les víctimes. I si les dones són menys perilloses, cal donar-los més oportunitats per protegir les possibles víctimes.
I és que no n'hi ha prou amb voler ajudar: cal garantir que ningú pugui aprofitar-se dels més vulnerables. Aquesta és la veritable responsabilitat de la cooperació i la millor manera de preservar la confiança en una tasca imprescindible.