Quan miro la organització territorial de Catalunya, enyoro la que considero ideal per a un país petit, ple de muntanyes, com és Suïssa. De superfícies no molt diferents: 41.291 km2 per 32.114, nostra, amb similar població. 8,9 m; per 8,2, aquí.
Bé, doncs, allà l’estructura federal permet tres nivells d’administració, clars, molt ben definits i estructurats com perquè la gestió sigui eficient, austera i molt propera al ciutadà. Hauria de ser el model a copiar, tot i que sóc conscient que hem perdut ganes i temps en aquests prop de 50 anys de democràcia recuperada.
Aquí, en comptes d’anar a reduir administracions i organismes, ens vam llençar a crear-ne. No tant perquè fessin falta com per tenir contra pesos , a nivell polític. Es el que va passar amb la creació dels Consells Comarcals i posteriorment de les Vegueries. En un país tant petit, el garbuix de nivells, fa molt poc eficient el conjunt.
Per a qui no els tingui en el cap, recordem com dividim, repartim o organitzem el país. D’entrada, tenim 947 municipis. Una xifra molt alta que va del més petit, Sant Jaume amb 25 habitants, al més gran, Barcelona amb prop de 2 milions. A continuació, venen 43 comarques, amb perfils, superfícies i demografia, molt, molt diversa. Més amunt, podem posar-hi les vegueries o regions, amb un total de 8. També molt diverses i disperses, a nivell de competències i organització. Ja a nivell estatal, perduren les 4 diputacions provincials que van arribar, per quedar-se, perquè son també circumscripcions electorals. I finalment el conjunt del país: Catalunya.
Com podem veure dels simples, austers i pràctics tres nivells de Suïssa, passem als cinc d’aquí. Es evident que la nostra organització no només és molt més cara de mantenir, és que comporta la complicació dels tràmits i gestions, a nivell intern i extern. Cada pas que donem crea nous passos a fer, amb tot el que suposa d’encariment i alentiment dels resultats.
Es possible simplificar el model ? Sí, però és impensable a curt i mitjà termini, per tant oblidem-nos-en. Tot el que sigui somiar truites és millor deixar-ho per altres temps. Ara i aquí el que toca fer és simplificar tràmits i gestions com per aconseguir que cap d’aquests nivells suposi un fre o una complicació afegida. Com ? Doncs, deixant clares les competències i no obligar a duplicacions innecessàries. L’existència de les noves tecnologies, interconnectades, unes a les altres, han de facilitar aquesta via d’eficiència.
Fa anys, animo a transformar els consells comarcals en mancomunitats de serveis, i així fer-los més operatius, pràctics i participatius perquè hi serien representats tots els municipis de la comarca. No, com passa ara, que només hi ha una part. En fi, aquest seria un retoc. Els altres nivells han d’anar de la mà d’interconnectar tots els nivells, i simplificar tramitacions fins extrems mai vistos. El Govern va prometre revisar els 1.500 tràmits, documents, formularis, gestions que inunden el país, fins aconseguir uns pocs centenars que siguin realment operatius, pràctics i ràpids. El resultat, l’hauríem de tenir a les mans, d’aquí a dos o tres mesos. En tornarem a parlar.