Fa just deu anys que es va crear el Centre de Protecció Internacional als refugiats, a Berga, per part de Creu Roja. Aquest centre es va situar físicament a la seu de l’Alberg de Joventut, mitjançant un conveni, pel qual en podia fer servir més de la meitat del seu conjunt.
La creació vingué de la necessitat d’acollir els primers refugiats de Síria. Fou el conjunt de la UE la que va considerar urgent, repartir els prop de dos milions de persones que fugien d’aquell conflicte, i Creu Roja va habilitar diversos centres a nivell estatal, amb el de Berga, aquí a Catalunya.
Res fou improvisat ni deixat a l’atzar. Al contrari, es va agrupar una colla de tècnics multidisciplinaris i al seu voltant un gran nombre de voluntaris, disposats a ajudar en tot el que fos menester. Tothom qui en forma part, hi aporta professionalitat, sí, però també una gran vocació de servei. La suma de tot plegat fa que l’empresa hagi estat un èxit. Ho puc dir amb ple coneixement del tema, perquè n’he format part, en tant que professor de llengua. Tots els qui han arribat han tingut accés a classes de català i castellà.
Pel Centre, en aquests deu anys, hi han passat prop d’un miler de persones d’arreu del món, en conflicte. I puc assegurar que de guerres i conflictes n’hi ha a llocs poc coneguts o directament ignorats. Em permeto, per raons d’espai, només uns quants: Síria, Ucraïna, Afganistan, Azerbayan, Rússia, Mali, Senegal, Burkina Faso, Congo, Somàlia, Sudan, Costa de Marfil, Guinea Conakry, i molts altres, a més d’un bon nombre de països llatinoamericans.
El Centre, des del primer dia, va fer un gran esforç d’integració a tots els nivells. La mateixa situació, a l’Alberg de Joventut, ho ha facilitat, com també, les anades i vingudes per la ciutat i per tota la comarca. L’acompanyament ha estat personalitzat, per a tots els que arribaven sols, o acompanyats de família. Han trobat acollida integral i ajuda per a documentació, formació i finalment treball i habitatge.
El benefici ha estat mutu, perquè tots ells han trobat refugi i ajuda, i una vegada formats, han anat buscant feines que moltes empreses i particulars no trobaven qui les volgués fer. Hi ha immigrants treballant a cases de pagès, a explotacions ramaderes, però també a un bon nombre d’establiments hotelers i de restauració, en centres de dia, residències de la tercera edat, a l’hospital, o en servei domèstic i d’ajuda personal, a més dels qui estan treballant en un gran nombre d’empreses de la comarca i comarques veïnes. Altres, han anat més lluny, dintre de Catalunya o terres enllà.
Mirant enrere, la feina feta ha estat espectacular, en qualitat i en quantitat. Es per aquest motiu que no volem donar per tancada aquesta etapa. Considero que la decisió és reversible i que Creu Roja pot repensar la proposta de tancament i si té menys places concertades amb el Ministeri, pot fer un aprimament en uns quants Centres, deixant el de Berga, perquè continuï la bona feina feta. Hi ha ànims, hi ha equip i hi ha voluntat de servei. Seria una llàstima deixar-ho perdre.