Si algú passeja per pobles i ciutats, o es dedica a llegir tota mena de mitjans de comunicació comprovarà, fins a quin punt, hi ha falta de personal en la majoria d’àmbits i sectors professionals. Estem en ple estiu i ara es veuen més les carències del sector de l’hostaleria, però és que hi ha sectors de gran rellevància social, que tenen greus problemes, ja no per a funcionar sinó simplement per a subsistir. Penso en els centres de dia i residències per a persones grans, en que el dèficit és ja estructural.
Per raons que ara no venen al cas, conec algunes residències que tenen un 30 – 35 % de places per cobrir. Es evident que amb aquestes xifres, els serveis bàsics, no poden tenir l’atenció deguda. Estan, doncs, en situació d’emergència i no se’n surten per molt que anunciïn els llocs de treball disponibles.
Si mirem altres sectors com el de la construcció ens trobem amb semblants dificultats, i son moltes les empreses que han de renunciar a determinades obres per no estar segurs de poder-les executar en temps i forma. En similars problemes trobem els ajuntaments a la recerca de personal per a complementar les brigades municipals, durant els mesos d’estiu, sigui mitjançant plans d’ocupació o convocatòries extraordinàries.
En resum que tot el país està sotmès a dèficits de personal, en gairebé la majoria de sectors. Es del tot urgent procedir a la regularització dels immigrants que ho han demanat perquè és la única via per aconseguir cobrir les necessitats. Em consta que el procés ha avançat millor del que molts predeien i s’ha tancat amb xifres més altes de les inicialment previstes. Això facilitarà l’accés a llocs de treball per part de tots els peticionaris.
I, ara i aquí, és la única via per a respondre a les necessitats. No hi ha prou mà d’obra nacional i d’aquí l’encert en impulsar la regularització. Si alguns no la veien necessària, ara tenen l’ocasió de comprovar-ho mitjançant la cobertura de la demanda. Es més, en molts dels àmbits més estressats com els de l’hostaleria, serveis socials i personals, la regularització ha arribat com aigua de maig.
Dit això, és evident que ha d’haver-hi una reformulació del mercat laboral com perquè s’ajusti més a la realitat. No pot ser que les xifres d’atur encara estigui en dos dígits, quan l’oferta de treball se situa tant amunt. Alguna cosa falla. Ha d’haver-hi un major control i supervisió dels qui no treballen com per castigar comportaments de persones que no treballen perquè no ho volen fer. Això no és de rebut. Cal ampliar el sistema de control, i alhora agilitzar més i millor les ofertes de treball.