S’han complert ja quatre anys d’una guerra que tothom preveia ràpida i curta, molt curta. La segona potència mundial, Rússia, s’havia preparat per llençar una invasió amb l’objectiu d’entrar, arribar fins a la capital Kiev, i reclamar la rendició immediata i sense condicions, a una Ucraïna, menystinguda i menyspreada. No en va, la desproporció era immensa i res feia predir cap especial resistència.
Doncs, vaja fracàs de la intel·ligència russa i de la pròpia força d’atac. La prepotència mai és bona consellera, i molt menys quan s’ataca el bé més preuat d’un país: el territori, la gent i la seva identitat. La rapidesa de reflexes i la mobilització immediata de tota la població, fent ús de tot el que tenia al seu abast, va frenar la invasió i tot seguit va permetre establir línies de defensa, d’una gran efectivitat com s’ha pogut veure i comprovar.
D’aquella previsió de “guerra – llampec” d’un parell de setmanes o un mes, s’ha passat a una guerra de quatre anys, que ben aviat superarà, en temps, a la Primera Guerra Mundial (4 anys, 3 mesos i 14 dies). I tot i les converses que es mantenen sobre un possible pla de pau, res indica que pugui arribar en un període curt de temps, vistes les exigències que encara fa Rússia per mirar de tapar, amb guanys territorials, l’enorme fracàs a nivell bèl·lic.
Les xifres del desastre son immenses. Superen en molt tots els anteriors conflictes, posteriors a la Segona Guerra Mundial. Malgrat el secretisme es dona per segur que Rússia ha tingut més de 1,2 milions de baixes, entre víctimes mortals i ferits. Ucraïna se situa a la meitat d’aquestes xifres, tot i que la incidència en un país o altre és molt diferent per raons de magnituds. Amb tot, l’ impacte sobre la població, la indústria, la qualitat de vida, i la continuïtat de l’acció militar s’ha convertit en un autèntic malson per a Putin.
Lògicament, similars dificultats, actuen sobre Ucraïna si bé les motivacions de la defensa del propi país, suposa un plus de resistència que permet continuar, malgrat la diferència de potencial militar. Tampoc Rússia s’esperava el decidit suport dels EUA per una banda i de la UE, per una altra. Es evident que sense aquest recolzament Ucraïna no hagués pogut superar el primer any de guerra. Tot té els seus límits i en qüestió d’una guerra en ple segle XXI, intervenen avenços tecnològics que decanten ràpidament la balança cap una banda o altra.
Sigui com sigui, queda clar que el poc territori conquerit per Rússia, no justifica en absolut l’immens sacrifici fet, en tots els camps i tots els àmbits i sectors. Tot el conjunt del país, pateix restriccions contundents, i ningú vol anar a una guerra que no consideren justificada. A no gaire tardar haurà de rebaixar condicions per aturar la guerra, si no vol assistir a col·lapses en sectors estratègics.
Pel que fa Ucraïna, el desgast ha estat immens. Tinc setmanalment informació sobre el patiment de la població, en converses amb alumnes refugiats, en el Centre Internacional de Berga. Però, també mostren la tossudesa de no voler acceptar condicions que significarien haver perdut centenars de milers de vides, en va. Hi ha un molt general convenciment que el dany a Rússia és prou important com per justificar la resistència i aconseguir un acord de pau, raonable i digne. Qui vulgui imposar qualsevol acord, no ho aconseguirà. Es lògic que la UE es posi clarament del costat d’Ucraïna. I faria bé EUA, de respectar aquesta voluntat.