Una de les grans prioritats dels alcaldes rurals, ha estat mantenir els camins en bones condicions, per facilitar la vida i la feina, a pagès. Durant anys, molts anys, recorríem diputacions, consells comarcals , conselleries del Govern i fins i tot, ministeris de l’Estat, buscant finançament per resoldre aquest tema. 

De les llunyanes, molt llunyanes ajudes dels Governs Civils, vam passar a les Diputacions, especialment la de Barcelona que va compaginar ajudes municipals amb ajudes a les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) per tal de garantir que els camins estratègics de cada terme municipal, estesin en condicions de transitabilitat, en cas d’incendis. 

Més tard, dintre dels programes dels Plans Comarcals de Muntanya, les comarques més muntanyenques podien aconseguir ajuts, que repartien entre els municipis de la seva demarcació. Eren ajuts massa petits per fer grans obres. I tots sabem que si un camí es vol deixar en condicions adequades, requereix d’imports substancials. 

Per això, en totes les reunions d’alcaldes, trèiem el tema d’ajuts per a camins. La insistència va donar els seus fruits, i des de fa ja uns quants anys, els ajuntaments, via consells comarcals o via diputacions, poden comptar amb partides rellevants per mantenir, preservar i millorar les seves xarxes de camins rurals. Ja era hora !

No és que tot estigui fet, però cada any que passa, ens acosta més a una situació raonable de poder anar a cases habitades, sense necessitat d’espatllar el cotxe, per culpa de forats, fang, esllavissades, etc. Qui s’espavila, pot aconseguir ajuts, per torns, amb altres pobles com per poder obtenir suficients recursos per destinar a la xarxa de camins. 

Cert que hauríem d’anar una mica més lluny, i establir ajuts anuals, destinats al manteniment i millora de camins en funció de la superfície de cada terme municipal. Els qui coneixem bé el món rural, sabem que qualsevol poble, pot tenir desenes de quilòmetres de camins, que si es vol siguin transitables toca invertir-hi sumes importants. 

Si volem arrelar la gent al territori, aquest és un tema elemental. Més ben dit, fonamental perquè qualsevol casa habitada, necessita anar al poble a comprar, al metge, a l’escola, etc. Molts faran dues, tres o quatre anades i tornades, de manera que si el camí no està en condicions, el resultat és desastrós. 

En honor a la veritat, s’ha de dir que en els darrers sis o set anys, les ajudes s’han incrementat i tots els ajuntaments poden aconseguir subvencions com per, en un temps raonable, tenir tots els camins en condicions. I una vegada arribats en aquest punt, el que toca es fer manteniment, un bon manteniment com perquè l’ús sigui l’adequat. Ens hi estem acostant, després de molts anys de reclamacions i peticions.