El mercat afectiu és una metàfora que s'utilitza sobretot en sociologia, psicologia i estudis sobre les relacions humanes, que al·ludeix a l'intercanvi d'emocions, de sentiments o de relacions personals. Hom pot buscar allò que necessita: amor, afecte, suport emocional... i alhora oferir-ho. L'intercanvi és produeix quan hi ha compatibilitat entre les necessitats d'una persona i la capacitat de l'altra de satisfer-les.
Però com sempre, els homes juguen a guanyar; les dones, en canvi, normalment tenen les de perdre. Si el mercat afectiu fos just, potser molts homes haurien d'aprendre a canviar bolquers abans de canviar de parella.
No hi ha estadístiques oficials a Catalunya sobre quants homes deixen les seves dones soles amb les criatures i s'embarquen en una nova relació sense les càrregues familiars. Ells tenen el temps per a fer-ho; a elles, en canvi, els arriba ben just per a sobreviure; si quasi ni poden pensar en elles, com han d'aventurar-se en una nova relació de parella?
El que sí tenim són unes dades molt clares: la custòdia exclusiva de les mares és d'un 47 a 50% del casos. L'exclusiva dels pares és només d'un 3 a 4%. Vegeu la diferència: les dones es queden les criatures quinze vegades més que els homes. La custòdia compartida està actualment entre el 45/48%. Si repartim la compartida toca entre en 22.5/24% a cada progenitor. I en números vol dir que les mares se'ls queden entre un 69.5/72.5%. I els pares només un 27.5/28.5.
A més, encara que hi hagi custòdia compartida, la mare, habitualment, és la responsable dels horaris, extraescolars, metges, roba, menús... de les criatures. Ells, amb sort, acostumen a fer allò que se'ls indica sense tenir cap càrrega emocional per les decisions i planificacions.
Hi ha homes que intenten mantenir una aparença d'heroi romàntic per aconseguir noves parelles; ells tenen molta energia per a promocionar-se professionalment i per trobar temps per a noves parelles. Però la mateixa energia se'ls esgota a l'hora de posar rentadores, péixer el menjar o canviar bolquers a criatures o avis.
Elles, mentre canvien quasi tots els bolquers, no tenen temps ni per arreglar-se per llançar-se a noves conquestes.
El homes, per la llibertat que gaudeixen, són més propensos a tornar-se a casar (o tenir una parella nova) després d'un divorci. Les dones, però, tendeixen a quedar-se amb la custòdia dels fills i amb les càrregues familiars.
I és que la igualtat entre homes i dones, després d'un divorci, fins i tot amb custòdia compartida, segueix sent un miratge. Una altra desigualtat més que s'intenta amagar.