La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha afirmat aquest divendres a Guixers (Solsonès) que “cal mobilitzar recursos, tant finançament públic com finançament privat, per a projectes que permetin avançar en la cura, tant escrupolosa com innovadora, en boscos”. Ho ha exposat durant una jornada tècnica sobre el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya (SCCFC), un mecanisme de governança i finançament impulsat per la Generalitat, que serveix per mobilitzar inversió privada cap a la gestió forestal multifuncional.
Els crèdits climàtics són unitats generades mitjançant pràctiques que milloren la resiliència ecològica i social, integrant objectius com la biodiversitat, la provisió d’aigua i la salut dels arbres i del sòl. Aquest sistema permet que les empreses puguin realitzar una captació responsable de crèdits per donar suport a solucions basades en la natura que avancin en els objectius de restauració forestal.
- Un moment de la jornada
En aquest sentit, la consellera s’ha mostrat convençuda que “els crèdits climàtics són un exemple de com es pot abordar la complexitat de gestionar el territori”, l’èxit del qual “depèn de la capacitat de tenir mirades integradores i enfocaments holístics”.
Accions de gestió forestal
El sistema funciona gràcies a accions de gestió forestal millorada als boscos, com ara netejar el sotabosc de forma intel·ligent, millorar els hàbitats o restaurar zones que han patit danys. Aquestes pràctiques ajuden els boscos mediterranis a ser més forts davant el canvi climàtic i a protegir millor els recursos naturals. Quan es fan aquestes millores, es generen unes unitats anomenades crèdits climàtics, que representen els beneficis aconseguits per a la biodiversitat, la salut del sòl i l’optimització del consum d’aigua del bosc. Tot aquest procés es revisa amb protocols de seguiment molt estrictes per assegurar que les millores ambientals siguin reals, robustes i transparents.
Finalment, les empreses inverteixen diners comprant aquests crèdits per donar suport a solucions basades en la natura de forma responsable. Aquest finançament privat permet pagar la cura dels boscos a llarg termini, assegurant que els propietaris forestals puguin mantenir el territori d'una manera que beneficiï tothom.
CLIMARK4SOCIETY
En el marc de la jornada, Paneque ha anunciat que la Unió Europea (UE) acaba de seleccionar un projecte per consolidar el Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya i potenciar l'adaptació al canvi climàtic en els boscos mediterranis, dins de la convocatòria LIFE per a l’acció climàtica. Es tracta del projecte LIFE CLIMARK4SOCIETY, que coordinarà el Centre de la Propietat Forestal, i compta amb un grup divers de socis que inclou el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la Xarxa per a la Conservació de la Natura, la Fundació Pioneers of our Time i el Centre National de la Propriété Forestière de França.
“Aquest projecte ha de permetre fer un pas endavant en diversos aspectes clau”, ha afirmat la consellera, explicant que “d’una banda, possibilita incorporar en els crèdits climàtics els elements socials, fent valdre la dignificació dels treballs forestals, que són una part essencial de la gestió dels nostres boscos”. “I de l’altra”, ha dit, “dissenyar una governança que ajudi a facilitar la incorporació d’altres administracions i també del sector privat, mantenint sempre el rigor científic que ha de guiar aquest tipus d’iniciatives”.
El CLIMARK4SOCIETY preveu desenvolupar pràctiques de gestió forestal millorada adaptades a la regió, com l'estassada intel·ligent, la silvicultura ecohidrològica o la restauració. El pressupost estimat per executar aquestes actuacions és de gairebé 2,2 MEUR, finançats en un 60% per la UE.
Més de 19.000 tones de CO2 evitades
Actualment a Catalunya s'estan realitzant Projectes Forestals de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic (PROMACC) en sis finques, tres dels quals finançats per Aigües Ter-Llobregat (ATL), del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. En concret, a la conca Segre-Rialb (Noguera i Alt Urgell), a la Vall de Lord (Solsonès), com a continuació d’un projecte anterior ja finalitzat, i el de la Vall de la Muga (Alt Empordà).
A la Conca del Segre-Rialb s’hi duu a terme un projecte de restauració ecològica promogut per l’Associació Forestal de la Conca amb actuacions als municipis de Ponts, la Baronia de Rialb, Peramola i Basella. Els treballs es desenvolupen en 80 hectàrees i busca la recuperació del potencial productiu i dels serveis ecosistèmics en les zones afectades pels incendis, la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics i l’establiment d’un mosaic agroforestal per prevenir grans incendis.
Pel que fa al projecte de la Vall de la Muga, promogut per la Fundació Pioneers of Our Time, compta amb la col·laboració de l’Associació de propietaris forestals de l’Alt Empordà, del Consorci de l’Alta Garrotxa i del Consorci de Salines-Bassegoda. És un projecte que es desenvolupa en una zona d’alzinars i pinedes dels municipis d’Albanyà, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga, amb el repte de mantenir la qualitat i la quantitat d’aigua del riu la Muga, preservar el paisatge i la biodiversitat, dinamitzar l’activitat forestal i també prevenir incendis.
Finalment, el Promacc de la Vall de Lord II, donarà continuïtat al projecte de gestió forestal a la zona de la Coma i la Pedra i Guixers.
Actualment, dins del PROMACC ja s’han adquirit 429 crèdits i en queden disponibles 165. Es calcula que l’impacte de les actuacions ja executades i en execució és del 24% de millora de la capacitat d’acollir biodiversitat, un augment de més de 870.000 metres cúbics en la provisió d’aigua i més de 19.000 tones de CO2 fixades i evitades.
Dades clau
Impacte de les actuacions PROMACC:
24% de millora de la capacitat d'acollir biodiversitat
Més de 870.000 metres cúbics en la provisió d'aigua
Més de 19.000 tones de CO2 fixades i evitades
