La comarca del Solsonès ha incorporat recentment dues espècies de serps mai catalogades abans al seu territori, ampliant la relació de vertebrats registrats a la zona. El biòleg David Guixé ha identificat la serp d’Esculapi (Zamenis longissimus) a Odèn, a una altitud de 1250 metres. Aquest exemplar, definit per la seva mida considerable, acció àgil entre les branques i comportament inofensiu, es converteix en un vertebrat sense precedents per al Solsonès. D'altra banda, durant l’abril de 2023, Guixé va localitzar una altra espècie: Hierophis viridiflavus, trobada a la Coma i la Pedra, a 1600 metres d'altitud, en prats de dall i sectors amb presència de pi roig.

Dues serps documentades per primer cop

Aquestes dues observacions sumen espècies fins ara no constatades al Solsonès en només dos anys. Tant la serp d’Esculapi com Hierophis viridiflavus eren absents de la documentació local fins a aquestes troballes, fet que amplia el recompte de biodiversitat comarcal. Segons la descripció recollida, la serp d’Esculapi és llarga, no representa cap risc i es desplaça fàcilment pels arbres, mentre que Hierophis viridiflavus es va observar en prats i zones muntanyoses. Aquestes descobertes reflecteixen la dinàmica de la fauna herpetològica a la comarca i ressalten la necessitat de la recerca per actualitzar el coneixement sobre la biodiversitat registrada.

La serp d'Esculapi (Zamenis longissimus, abans Elaphe longissima) és una espècie de serp de la família dels colúbrids, freqüent a Europa, incloent-hi Catalunya.

És una serp no verinosa, molt prima i llarga. Té molta destresa per pujar als arbres. De jove s'alimenta de sargantanes petites. A mesura que creix va incorporant ratolins, talpons i musaranyes. Les femelles de la serp d'Esculapi ponen entre cinc i vuit ous a principis d'estiu. S'han identificat individus amb casos d'albinisme i també amb melanisme en aquesta espècie. Aquesta serp no es troba en perill d'extinció.

La serp verda i groga (Hierophis viridiflavus) és un ofidi de la família dels colúbrids.

Aquesta serp habita al sud d'Europa entre França i Grècia.[1] És present a la majoria de les illes del Mar Mediterrani, però no es troba a les Illes Balears.

Els seus hàbitats naturals són els boscos i erms secs amb arboços i matolls. També es pot trobar als camps de conreu i a les zones urbanes, on li agraden els vells murs amb forats i les runes. Viu fins a una alçada d'uns 2.000 m.

És una serp de colors vius, amb taques i dibuixos, predominant el negre, el verd clar i el groc. Les serps joves tenen una coloració més clara, amb tons verdosos i grisencs. Els exemplars adults poden arribar a una talla màxima de 170 cm.

Prefereix menjar llangardaixos, però també li agraden els ocells, els ratolins, els cargols i algunes espècies d'insectes. Agressiva de caràcter, la serp verda i groga mossega directament quan es posa nerviosa i se sent en perill. Tot i així, no és verinosa.