Em va sorprendre molt descobrir l'existència d'aquest «diferent» mètode educatiu. Molts articles asseguren que el va crear Halldór Ásgrímsson Hjalli, un polític islandès. I no: és obra de l'educadora islandesa Margrét Pála Ólafsdóttir. Per què si una dona desenvolupa un mètode innovador que sacseja estereotips, el món li amaga el nom?
Seguint aquesta lògica tan poc feminista, el mètode ha acabat portant el nom de l'empresa islandesa Hjalli School: un nom molt més convenient si no volem que es noti massa el talent femení.
L'innovador mètode Hjalli defensa valors tan perillosos com la igualtat, la creativitat i la democràcia des de la infància tot sacsejant els rols tradicionals. Pretén que nenes i nens desenvolupin totes les seves capacitats sense que les normes socials decideixin per ells. Potser hi ha qui ho troba massa revolucionari?
A les escoles Hjalli, els alumnes treballen en grups petits, sovint separats per sexe. Un fet que posa molta gent nerviosa. Però el mètode té un propòsit molt clar: evitar que els rols de sempre tornin a colar-se per les esquerdes i assegurar una atenció equitativa.
A les nenes se les anima a desenvolupar habilitats tradicionalment considerades masculines com l'autonomia, la iniciativa i la resiliència. Perquè encara hi ha qui pensa que una nena decidida és un fenomen paranormal. Als nens, però, se'ls convida a explorar terrenys perillosíssims com l'empatia, l'expressió emocional o la cooperació. Tot plegat podria semblar gairebé subversiu.
A la pràctica, les nenes poden dissenyar un prototip o organitzar un mini esdeveniment, posant-se al capdavant sense demanar permís a ningú. I els nens poden compartir sentiments sobre un conte sí, sentiments, aquesta paraula que temen, crear un mural cooperatiu o resoldre conflictes sense cops ni empentes.
Aquesta intencionada inversió de rols vol trencar estereotips i preparar generacions futures per a una societat més justa i equitativa.
Islàndia és un país que ha liderat històricament la lluita per la igualtat de gènere. La seva vaga general femenina de 1975, quan el 90% de dones van aturar les seves activitats laborals i domèstiques, va deixar el país literalment aturat. Després d'això, Islàndia s'ha posicionat com a líder mundial en paritat gràcies a l'acció col·lectiva i a polítiques públiques compromeses i valentes.
I és que la pedagogia pot ser una eina real d'igualtat i empoderament. I una educació que reconegui les diferències i treballi per equilibrar-les pot obrir noves possibilitats. El mètode Hjalli només qüestiona allò que sempre s'ha fet «perquè sí».