Si mirem enrere, la majoria dels qui estem jubilats, no hauríem arribat a les edats que tenim, 30, 40 o 50 anys enrere. Només hem de recordar les edats en les que vam perdre els nostres pares i avis, per donar-nos compte de l’allargament de les nostres vides, fins el punt de que l’esperança de vida per aquest 2025, és de 84 anys. Una de les més altes del món. Els estudis ens diuen que l’esperança per a les dones se situa en els 86,3 anys, i la dels homes en 81,1.

Doncs bé, no solament estem parlant d’aquest allargament sinó que es preveu ampliar-lo, en els propers anys. Em permeto recordar que tenim més de 3.000 persones que han superat els 100 anys. Una edat que fins fa quatre dies es considerava impossible. Ara, segur que algun o altre dels estimats lectors, coneix algun home o dona, que els ha superat, ni que sigui per poc. 

Vaig al tema. Si la jubilació ens arriba, en un moment encara dolç per a fer activitats, tinguem clar que quantes més en fem, millor per al cervell i el físic, en general. Bé, com sempre, amb seny. No cal trencar barreres i voler fer el que no s’ha fet durant la vida activa laboral, però mantenir activitat, és essencial en tots els aspectes. 

I aquí és on volia anar. Si estem en condicions, és bo apuntar-se a unes quantes activitats que ens permetin sortir de casa, i socialitzar que vol dir parlar, jugar, ajudar, col·laborar o participar en el que sigui, allà on sigui. I si de col·laborar i participar parlem, res millor que aportar el nostre gra de sorra a qüestions socials, culturals, de lleure o d’oci. 

Personalment, no m’agrada dir que sóc jubilat, sinó pensionista, per deixar clar que continuo actiu en diversos àmbits i sectors. Mai he imaginat una vida contemplativa, passiva, inactiva. En absolut. Hi ha un munt de coses per fer i de gent per ajudar, de manera que dedicar unes hores i dies, a causes socials, és una via per retornar a la societat, el que aquesta m’ha donat.

Fa prop de 25 anys, vaig decidir treure unes poques hores a la setmana, per dedicar-me a activitats socials, en tant que voluntari de Creu Roja. La primera feina que em van donar, vist el meu currículum, fou donar classes de català a immigrants, procedents d’arreu del món que vivien a Berga i comarca. Per aquelles classes, van passar unes 850 o 900 persones

Ara fa deu anys, Creu Roja va obrir el Centre Internacional de Protecció a Refugiats, a Berga i vaig canviar el català pel castellà, perquè molts es queden a Catalunya, però altres poden anar arreu d’Espanya. En aquests deu anys, dec haver ensenyat el castellà a unes 450 o 500 persones. I aniré fent, mentrestant el cos i el cervell aguantin. Produeix una gran satisfacció constatar que dedicar tres matins a la setmana, permet ajudar de forma essencial, a trobar feina i emprendre una nova vida, aquí.

A banda d’aquesta feina, fa molts anys publico cinc articles a la setmana, en diversos mitjans de comunicació i alhora assessoro alcaldes i regidors de la Catalunya central, aprofitant els meus quaranta anys a la sala de màquines d’un ajuntament. I sí, després faig activitats més pròpies dels que es diuen jubilats, com anar a caminar, llegir molt, escoltar música o practicar ioga, i anar al cinema. 

Perdoneu aquesta descripció personal, però és per animar als lectors jubilats / pensionistes, o a prop d’esdevenir-ne que hi ha un munt d’activitats a l’espera de voluntaris. En el meu cas, dono classes, però és que a Creu Roja hi ha una vintena d’activitats de tota mena que necessiten qui les dugui a terme. Però, també hi ha un munt d’altres ONG, entitats locals, clubs, associacions, ets, en les que es pot donar un cop de mà. En resum, donar és rebre i segur que ens allarga la vida i ens la fa més satisfactòria.