Les dones ja no necessiten casar-se per sobreviure o per aconseguir un estatus. Ara ja poden tenir un nivell tant alt com els homes en educació i una independència econòmica que, fins i tot, pot ser superior a la masculina. Resultat: ja no estan interessades en relacions afectives que no els aportin qualitat de vida.

 El matrimoni ja no és, per a les dones, l'únic objectiu vital. Ara s'ha normalitzat una solteria escollida que ja no és cap estigma.

 Hi ha molts més factors que hi han influït: la precarietat econòmica, l'habitatge car, canvis culturals generals, la migració, la cultura de les cites, la influència de les xarxes... I quan la dona s'ha empoderat, la solteria ha augmentat significativament.

 Quan les dones tenen el mateix accés a l'educació, també aconsegueixen la independència econòmica imprescindible. Això els permet, si ho volen, prescindir d'una parella i prioritzar els seus projectes personals. Ja no els cal sacrificar-se per una relació tradicional.

 Elles ja no es plantegen relacions masclistes; tenen molt clar que estan millor soles que mal acompanyades. Ja no busquen només atracció física. Prefereixen uns valors compartits i, sobretot, respecte. Ara fan una elecció conscient sabent que, sense parella, també poden ser molt felices.

 L'augment de la solteria mostra patrons diferents segons el gènere: les dones solteres, tot i que encara pateixen pressió social i desigualtats econòmiques, són percebudes com autònomes i empoderades. En canvi, els homes solters, tot i que gaudeixen de més llibertat econòmica i social, s'enfronten a un major risc de soledat i menor suport emocional. Ambdós casos reflecteix, però, una transformació social que qüestiona les normes tradicionals sobre el matrimoni i la família.

 Tinder, Bumble i Hinge són les plataformes més usades per les dones per trobar parella. Malauradament, estan força masculinitzades i això els condiciona l'experiència.

 Elles no volen rebre comentaris sexuals no sol·licitats, volen poder bloquejar, fàcilment, si cal; volen fotos recents i informació sincera, volen poder iniciar elles mateixes la conversa, com a Bumble; volen saber si l'altra persona busca una relació seriosa, una cita casual o amistat i volen converses de qualitat.

 En canvi, els homes sol·liciten l'aparença física com a prioritat major. Quin valor més efímer! I potser la seva aparença no és la que reclamen.

 I és que l'elecció conscient de la solteria femenina, ara, és un signe d'empoderament. I estar mal acompanyades, si no troben allò que els pot fer felices, ja no els interessa per a res. La pressió social ja no els fa mal.