Per no dir abandonades durant anys, massa anys. Em refereixo a les relacionades amb la gent gran, amb les persones discapacitades i altres col·lectius amb necessitats especials. Qui tingui familiars, amics o coneguts, en algun d’aquests sectors, sap de què parlo. Durant anys, molts anys, el Govern i molts ajuntaments estaven ocupats en altres coses, i no s’han ocupat d’una de les grans prioritats del país: el manteniment i millora de l’estat del benestar.
Per això animo a escoltar la Consellera, Martínez Bravo, en les seves explicacions sobre present i futur de les infraestructures, equipaments i serveis, lligats al seu departament. D’entrada, el nou pressupost 2026, presentat fa unes setmanes, preveu un augment del 28%, respecte del darrer en vigència( 2023). El d’aquest any preveu arribar als 4.248 M, i és que hi ha un munt de retards i promeses incomplertes que no poden continuar en els llimbs. Amb algunes dades veurem els canvis tinguts. S’han augmentat en 2.740 les places concertades en residència per a persones grans, des de 2024. Hi ha una previsió d’augment de 1.000 més, per aquest any 2026. I de cara el 2028, es vol arribar a l’objectiu d’un total de 6.000.
Dintre d’aquest marc d’increment de places concertades, figura la construcció de 15 noves residències, 9 de les quals ja es troben en construcció. També hi ha previstos 3 centres per a discapacitats i 1 nou centre de dia per a gent gran. Es suficient ? No encara, però es va pel bon camí, després de massa anys de congelació i abandonament d’inversions i ajudes, en un dels àmbits que més ha crescut en necessitats.
L’envelliment progressiu de la població catalana obliga a marcar el pas en el mateix sentit per part del Govern de la Generalitat. Ho ha de fer en Sanitat, lògicament i per descomptat en tot el referit a la gent gran. Es més, ha d’entrar en nous conceptes de col·laboració i participació amb entitats i empreses, privades i públiques, per donar nous serveis a un immens col·lectiu que viu molts més anys, i vol continuar el màxim de temps possible a casa seva.
Es en aquest nou marc on els ajuntaments tenen un paper immens a jugar. Tant els més grans com els més petits. Si miro enrere i comparo la situació dels primers anys que vam actuar( anys 80) amb la realitat d’ara, el canvi a millor, ha estat espectacular. Ja no és gens especial que fins i tot petits ajuntaments, disposin de serveis d’atenció a domicili amb treballadores familiars, assistentes, monitores de lleure, servei d’àpats a domicili, i un llarg etc. Però, sempre hi ha noves necessitats que cal estudiar i resoldre, com acompanyaments a visites mèdiques fora del poble, gestions a la capital, i altres.
En resum, les prioritats que hi havia anys enrere, s’han ampliat i multiplicat. Si volem preservar l’estat de benestar, hem de disposar dels recursos necessaris. D’aquí l’absoluta urgència d’aprovar el pressupost 2026. Els partits que tenen a les seves mans fer-ho, toca donar el pas. No valen excuses ni subterfugis.