Saris rosa per protestar

" Amb poc temps, el grup de la Sampat era tan nombrós que van haver d'organitzar-se. Van acceptar dones d'entre divuit i seixanta anys i van formalitzar el sari rosa com a símbol de la seva lluita. També porten bastons que ajuden a reforçar aquesta idea. Algunes els porten pintats de rosa"

13 d’abril de 2026

El color rosa no és només el color de les Barbies. A l'Índia, a la ciutat de Badausa, a la regió d'Uttar Pradesh, malauradament coneguda pels casos de violència sexual contra les dones, hi ha la seu de la «Pink Sari Gang», un moviment de dones feministes índies que van començar a actuar cap a 2006.

 Tot va començar un dia en què Sampat Pal Devi, una dona d'aquesta localitat va veure com un home pegava brutalment la seva dona. Va demanar-li que parés però no va fer-li cap cas i va insultar-la. L'endemà, Sampat i cinc dones més es van encarar a l'home i, juntes, el van pegar. El fet va córrer com la pólvora i, ràpidament, moltes dones més es van afegir al grup.

 Segons les estadístiques, el districte de Badausa és un dels llocs més perillosos per a les dones. Té uns 3000 casos de violació per any. I uns 16000 segrestos femenins denunciats per any.

 Tot plegat en un espai on l'alfabetització femenina no arriba ni al 50%. I on el matrimoni infantil i la violència domèstica són el pa de cada dia.

 Amb poc temps, el grup de la Sampat era tan nombrós que van haver d'organitzar-se. Van acceptar dones d'entre divuit i seixanta anys i van formalitzar el sari rosa com a símbol de la seva lluita. També porten bastons que ajuden a reforçar aquesta idea. Algunes els porten pintats de rosa.

 Actualment, són entre 300.000/400.000 dones escampades per diferents districtes on, en cada un dells hi ha una líder local.

 Han defensat casos que han estat molt famosos. El 2007, un home d'una casta superior va violar una dona pobra. La «Pink Sari Gang» van utilitzar la força física contra el policia que ajudava el violador.

 I quan aquesta no és suficient també recorren a la humiliació pública, a les protestes i a les assentades. També van poder ajudar a la noia de disset anys, la Shilu Nishad, que va ser violada en grup. Només van detenir-la a ella i la «Pink Sari Gang» va organitzar grans manifestacions davant la casa d'un dels violadors que era membre de la legislatura. Van aconseguir fer justícia a la noia.

 Respondre a la violència amb més violència no és legal però, en determinats contextos, pot ser percebut com a moralment comprensible.

 Estaria la «Pink Sari Gang» actuant si les dones fossin tractades com éssers humans i respectades igual que els homes? Estaria la «Pink Sari Gang» actuant si la justícia institucional defensés les víctimes i no els agressors?

 La «Pink Sari Gang» respon amb violència perquè no els queda cap altra opció.

 I és que quan la violència neix de la desesperació davant de la injustícia, no és sinó una justificada reacció humana sorgida de la impotència.