Si una cosa m’encanta de viatjar per determinats països és veure la netedat en els espais públics. Contrasta, i molt amb el que és habitual, per desgràcia a casa nostra. I és que sembla impossible que només en pocs quilòmetres, la situació canviï de manera radical.
De tant en tant, m’agrada anar a donar alguna volta per Ax-Les Thermes, Tarascó, Foix o una mica més enllà. Just deixat enrere Puigcerdà, deixem les pintades, guixades, grafitis, banderoles o parracs penjats, i trobem carreteres, netes i polides. I no solament això, quan arribem a llocs amb tren, els veiem resplendents, sense les guixades ni els grafits, dels d’aquí.
A què ve aquesta diferència ? Simple protecció i estimació pel que és públic i és de tots, que ningú vol sigui malmès per uns quants vàndals. Aquest any vaig tornar a Suïssa, la meva segona pàtria, i és que allà és impensable trobar espais públics, parets, vagons, jardins...amb cap simple guixada.
Si ben a prop nostre, això no passa, cal emprendre accions decidides i contundents, aquí per evitar-ho. S’ha d’extremar la vigilància i portar davant dels tribunals els seus autors, i per descomptat, fer pagar els elevats costos de neteja. Sense càstig no hi haurà canvi d’actitud. I sí, lògicament s’han de fer campanyes de conscienciació i tots els ciutadans ens hem de convertir en vigilants públics, disposats a retreure, i si cal impedir, actuacions com les que critico.
Fa pocs dies, vaig enviar una nova petició a la Conselleria de Territori, exposant la necessitat de procedir a una neteja en profunditat de centenars d’espais, en vies públics, que estan plenes de tota mena de guixades, grafitis i fins i tot draps envellits pel temps, amb inscripcions de molt mal gust, en alguns casos.
Es evident que per als conductors propis i estrangers, dona una pèssima imatge anar trobant cada pocs quilòmetres, mostres del mal gust d’alguns vàndals que creuen ser propietaris de tots els espais públics.
I aquestes mostres de mal gust, les podem trobar ja just a la frontera d’entrada cap a casa nostra. Sembla que alguns tenen pressa per donar mostres de mal gust i no s’atreveixen a entrar a França i ho han de fer per donar la benvinguda als qui ens visiten.
Ser país acollidor i alhora protector dels espais de tots, comporta actuar en conseqüència. Si cal posar càmeres de vigilància que es posin i si cal modificar normes per ampliar sancions, es faci. El que no pot ser és veure la disbauxa per bona part del país. I per descomptat, estudiar com protegir trens que semblen andròmines mòbils, recorrent el país, en una clara mostra de mal gust.
Poc després d’haver redactat aquest escrit, la Conselleria de Territori anunciava canvis en les sancions, per castigar molt més durament els grafiters que embruten i vandalitzen els combois fins extrems d’impedir el seu ús. A partir d’ara, hi haurà sancions que podran arribar als 900.000 euros. Bona mesura, en bon moment. Cal ampliar-la cap altres elements del mobiliari i espais públics que son de tots.