Queda pendent que farà la regidoria de Parcs i Jardins en l'espai buit que han deixat els arbres (si es deixarà net o s'hi plantaran nous arbres).

Així ha quedat aquesta part del jardí després de talar els arbres Foto: Ramón Estany
Els arbres que s'han talat, son dues tuies, una espècie de coníferes parentes dels xiprers, i són poc freqüents a Solsona, segon documenta el llibre "Arbres de les places i jardins de Solsona" (1989) de Dolors Travesset i Mari Prat.
FAMILIA: Cupressàcies.
ETIMOLOGIA: El nom genèric de thuja prové de 1'antiga paraula grega thyón o thia, arbre productor de resina o encens, degut a l'olor d'encens que desprenia la resina quan era cremada en les antigues cerimònies religioses. El nom específic orientalis es refereix al seu lloc geogràfic d'origen.
Actualnment alguns autors creuen necessari classificar aquesta planta en el gènere Platycadus, mantenint, no obstant, el nom específic.
ORIGEN: Aquesta espècie és natural de Xinai Corea, i des d'alli s'ha estès el seu cultiu com a planta ornamental per tot el món.
DESCRIPCIÓ: Aquesta planta és una conífera parenta dels xiprers. L'autèntic port és arbori (fins a 12 mts. d'alt), però degut a les podes intenses el més freqüent és observar-lo en forma arbustiva. Les branques són erectes i formenn una capçada compacta. Les més joves són aplanades, en forma de làmina i de color verd-groguenc. L'escorça és prima i vermellosa. Les fulles, comn les dels xiprers, són petites, en forma d'escama i imbricades en 4 rengleres al llarg de les branques. Les flors són arrodonides i rogenques; les femenines petites i de color verd-púrpura. Els fruits (els gàlbuls) mostren aviat un color verd-blavós que canvia a bru-rogenc en madurar. Estan formats per 6-8 escames dures, prolongades en una punxa corbada i contenen 1 o 2 llavors cadascuna. unisexuals; les masculines
UTILITAT: La tuia és una planta molt emprada en jardineria, sobretot per a formar tanques o rengleres protectores, doncs a més d'ésser molt rústica, resisteix perfectament la poda. Creix perfectament en sòls calcaris i mai no accepta un excés d'humitat.