El Solsonès (amb 13.513 habitants l’any 2020) és una comarca prepirinenca on hi trobem una mostra de petits pobles amb encant de Catalunya entremig dels camps de cultiu i les grans extensions de bosc, els rius, les fonts i els paratges esquerps de l’alta muntanya.
Dels disset municipis (amb la incorporació de Torà i Biosca), solament vuit tenen nucli de població, ja que la major part del territori està formada per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII.
El Solsonès, que per aquest motiu ha estat anomenat “la comarca de les mil masies”, conserva les seves manifestacions folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa intacta. Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a visitar i fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels, càmpings, cases de turisme rural, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per als més menuts, té cases de colònies i granges escola. Ofereix la possibilitat que tothom pugui practicar tot tipus d’esports, i també descobrir les joies del romànic, del gòtic, del barroc, del modernisme o del neolític, que poblen aquesta terra en equilibri amb els homes i les dones que la treballen.
Vista de la vila de Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys
Amb una petita extensió de només 4,2 km², es troba al peu de la serra de Port del Comte, al vessant dret del riu Cardener, envoltat en la seva major part pel terme de Guixers, excepte al nord, que limita amb la Coma i la Pedra. Comprèn també l’enclavament que inclou la mola de Lord, amb el santuari de Lord.
La vila, amb 960 habitants (any 2020), constitueix un centre turístic per la seva bellesa paisatgística i pels seus monuments històrics i artístics, i és freqüentat pràcticament tot l’any –a l’estiu pels estiuejants, a la tardor pels boletaires i a l’hivern pels esquiadors. Conserva l’estructura medieval formada per un clos murat en forma de pentàgon irregular on antigament hi havia cinc portals als angles, dels quals en resten quatre, i l’església romànica i el claustre.
Malgrat els saquejos que va sofrir durant la Guerra Civil, la seva església d’estil romànic conserva una sèrie d’obres com el fragment de pintura mural del segle XIV, el retaule gòtic, les restes de l’altar major barroc, la capella i altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls i el retaule de Sant Miquel i Sant Joan del segle XV.
Sant Climenç
Sant Climenç i la seva Vila Closa
Sant Climenç és el nucli de població més important del municipi de Pinell. S’hi pot visitar l’església romànica del segle XII i un casalot senyorial que conserva emblemes heràldics i que és el punt de partida del recorregut per la vila closa; encara queden restes de l’antic castell.
La vila closa de Sant Climenç té el seus orígens al castell i a la vila fortificada datada entorn dels segles XII-XIII quan passà del domini dels senyors de Pinell als de Cardona.Cap al finals del segle XVI, els Cardona van transformar el castell en una casa senyorial. De fet, darrera del castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés, hi ha una sèrie d’habitacles, els quals configuren un conjunt medieval força ben conservat.
.jpg)
Vista aèria del Santuari del Miracle
El Miracle
El Miracle és un disseminat que s'escampa a l'entorn del santuari pròpiament dit, el qual és el centre de major atracció del municipi, i és situat a l'extrem occidental del terme, prop del tossal de Sant Gabriel. El conjunt dels edificis del santuari del Miracle és precedit per la gran església, de grans proporcions i inacabada, orienta a sol ixent, obra del mestre de cases vigatà Josep Moretó; el total havia de tenir 38 m de llargada per 29 m d'amplada i 26 m d'alçada, però manquen uns 21 m en els quals les parets són començades (dins aquest espai inacabat resten parets de les anteriors esglésies dels segles XV i XVI). Deixant l'espai d'un carreró hi ha la Casa Gran, antiga albergueria i majestuós edifici renaixentista de la fi del segle XVI amb afegits posteriors. Són construccions modernes el convent dels monjos benedictins de Montserrat, amb una de les sales decorada al començament del segle XX per Luís Graner, i la casa d'espiritualitat.
La peça més interessant del santuari és el retaule barroc que els administradors del Miracle encarregaren al 1744 al gran escultor de l'escola vigatana Carles Morató.
.jpg)
Torre d'Ardèvol
Torre d'Ardèvol
La torre d’Ardèvol és un monument declarat BCIN situal al nucli d’Ardèvol, al terme municipal de Pinós. Data del s. X i formava part de la xarxa de torres de defensa de la zona juntament amb Vallferosa, Lloberola, Peracamps o Castellanes entre d’altres. Aquesta destaca pel fet que la torre original de planta rectangular va ser recoberta amb una de circular posteriorment la qual s’esfondrà als any 30 del segle passat.
La torre ha estat recentment restaurada i actulment s’ofereixen visites guiades que expliquen la seva història i el seu procés evolutiu, com també altres curiositats.
Un carrer de Torà
Torà: el nucli antic
El nucli antic de la població mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell, amb algunes obertures en els darreres del conjunt, i un vell portal vers migdia. De la primitiva muralla medieval només es conserven alguns trams ( plaça Vila Vella i a la part nord, que limita amb la riera de Llanera). El conjunt és centrat en l'església de Sant Gil, a la qual menen carrerons ben pavimentats, amb arcs, trossos coberts i cases ben restaurades.
A la mateixa plaça es troba la Casa de Colònies les Monges (1844) que acollí el nou forn de pa ( a la part baixa) i al damunt es construí la casa convent de les Germanes Dominíques de l'Anunciata, que feien de guarda i ensenyament d'infants.
Casa dels Cardona ( carrer Ofrera, 6) Fou residència dels administradors dels Cardona a la vila i després de la comunitat de Preveres de la Vila. Segons la tradició oral, també havia estat la casa de l'Orde dels Hospitalers. De la primitiva casa només se'n conserva un fragment de la façana.
