Teresa Jordà i Carme Freixa, candidates d'ERC, penjant el primer cartell. Foto: ERC

Després d'una llarguíssima precampanya la mitjanit passada va arribar finalment l'inici de la campanya oficial per a les eleccions del 28-N. Els partits opten per la proximitat, un fet que no amaga una certa baixa intensitat amb la presència limitada dels caps de llista i d'actes importants.

Només dos partits han realitzat la tradicional enganxada del primer cartell. Convergència i Unió ho va fer a la plaça de l'Ajuntament de Ripoll després d'un bon sopar amb els militants i simpatitzants mentre que els republicans van escollir la carretera de Ribes. ERC no va esperar a la mitjanit com mana la tradició. De fet, des de fa anys els cartells ja no diuen "vota" i això fa que es puguin penjar amb més antelació.

El PSC va optar per no anar a dormir tant tard i va avançar l'inici de la campanya en un acte a la seva seu de Ripoll amb la presència d'alcaldes i regidors. En canvi la resta de formacions amb més opcions d'aconseguir representació parlamentària –ICV, el PP, Ciutadans, Solidaritat i Reagrupament- no han fet cap acte per obrir la cursa electoral.

CiU amb Eudald Casadesús van penjar el primer cartell a la plaça de l'Ajuntament Foto: CiU

Campanya de proximitat

La campanya no es preveu massa intensa al Ripollès que té un pes demogràfic molt reduït respecte el conjunt de la demarcació. El PSC farà el seu principal acte amb un míting llampec –format que Montilla fa dies que realitza al cinturó roig barceloní del seu candidat Joaquim Nadal- aquest dissabte a la Lira. En el cas de CiU Santi Vila serà el dilluns 22 de novembre en el qual optarà per les trobades de proximitat tot i que no es descarta un acte a la tarda. Les parades als mercats i les reunions sectorials seran el comú denominador de la campanya de convergents i socialistes. Per la seva banda ERC, comptarà amb la presència del conseller Jordi Ausàs el dijous 14 i amb la cap de llista gironina, Carme Capdevila, en una de les jornades de "mercats".

Per Xavier Cima, president comarcal de CDC, “és temps de carrer, toca xerrar poc i escoltar molt” i es posa com a objectiu superar la barrera del 50% dels sufragis. La seva homòloga al PSC, Núria López, es posa l'objectiu de convèncer de la importància dels comicis “a tots aquells que en algun moment han votat el PSC”. Carles Bassaganya, president d'ERC, considera que han d'aspirar a recuperar la segona posició obtinguda el 2003.

Els republicans van fer el seu principal acte en precampanya reunint 160 persones al sopar amb el cap de llista per Barcelona, el ripollès Joan Puigcercós. Un altre cap de llista que serà a Ripoll, concretament el dissabte 20 de novembre, serà el capdavanter de Solidaritat Catalana per la Independència Joan Laporta. Des de Reagrupament, que continuaran fent parada als mercats de Ripoll, no descarten que Joan Carretero torni a fer acte de presència després de passar per la comarca dues vegades en tant sols una setmana de diferència. En tot cas, no es deixaran veure al Ripollès ni Artur Mas ni José Montilla.

Alcaldes i regidors del PSC mostrant els cartells electorals de Montilla i Nadal. Foto: PSC

Tres diputats en línia de sortida

Tot i que tothom ha coincidit en la gran transcendència de les eleccions no sembla, a priori , que en el cas del Ripollès puguin haver-hi grans canvis en els seus representants. En el cas de Convergència i Unió, Eudald Casadesús no tindrà cap problema per revalidar el seu escó tot i passar del número 1 al 3 de la llista per Girona. Fa quatre els anys els nacionalistes van obtenir set diputats i les enquestes els hi han arribat a donar-ne fins a deu. En el cas del Ripollès el 2006 van aconseguir 6.565 vots (48,5% dels sufragis).

A priori les eleccions del 28-N no haurien de suposar grans canvis en els representants del Ripollès

En el cas del PSC Esteve Pujol tampoc hauria de tenir grans problemes per revalidar el seu escó. Avança a la llista del número quatre al tres en substitució del ripollès Joan Manuel de Pozo –que és membre del CAC-. La darrera enquesta de RAC1 –la que ha donat fins ara els pitjors resultats pel PSC i els millors per CiU- pronostica 3 representats del PSC a la demarcació de Girona (un menys que fa quatre anys). El 2006 al Ripollès van obtenir 2.724 vots (curiosament els pitjors resultats en vots absoluts en les vuit eleccions) que van suposar el 20,1% de sufragis.

Dels tres actuals diputats del Ripollès el que ho podria tenir menys clar per repetir és el ribetà Pere Vigo –tot i que en realitat es presenta pel Gironès- que ha passat de cap de llista al número 2. La darrera enquesta de RAC1 pronostica dos diputats pels republicans (dels 4 del 2006) tot i que en la penúltima onada havien situat la xifra en un de sol. Val a dir però, que la mostra del Racòmetre és molt petita per les demarcacions de fora de Barcelona i això redueix la fiabilitat dels pronòstics. ERC el 2006 va ser tercera fora al Ripollès –havia estat segona tres anys abans- amb 2.438 vots (18,3%).

Més enllà del triumvirat Casadesús-Pujol-Vigo sobre el paper no hi ha cap més opció que altres representants del Ripollès entrin al Parlament. Teresa Jordà ocupa el número 7 per ERC, Núria López l'11 pel PSC, Eva Martínez el 14 per ICV, Xavier Sala Moret el 14 per Reagrupament, Ricard Morer el 14 pel PP i Maria Carme Freixa el 15 per ERC. A banda, els dos polítics d'origen ripollès però que es presenten per Barcelona: Joan Puigcercós (cap de llista d'ERC) i Irene Rigau (número 9 de CiU) tenen assegurada l'elecció.

Fins a 26 candidatures

Iniciativa per Catalunya-Verds i el Partit Popular haurien de poder conservar l'únic representant aconseguit el 2006. Els ecosocialistes van obtenir fa quatre anys 837 vots a la comarca (6,1%) mentre que els populars es van quedar amb 597 (4,4%). Ara repeteixen candidat per Girona amb Joan Boada i Enric Millor respectivament.

A banda dels cinc partits amb representació parlamentària per Girona hi ha 21 candidatures més

A banda dels cinc partits amb representació parlamentària per Girona hi ha 21 candidatures més. Una de les grans incògnites és com acabarà la pugna entre el Reagrupament de Joan Carretero i la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta que a la demarcació encapçala Toni Strubell. De moment, les enquestes no han donat representació a la circumpscripció.

També caldrà veure si Ciutadans millora els pèssims resultats que fa quatre anys va obtenir al Ripollès (18 vots) tot i que ara també té la competència en el bàndol espanyolista d'Unión Progreso y Democracia. L'altra gran incògnita és si la xenòfoba Plataforma per Catalunya farà un salt endavant.

A partir d'aquí un devessall de candidatures per tots els gustos i colors. Per una banda els d'extrema esquerra i anticapitalistes: Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI), Des de Baix, Unificación Comunista de España i més allunyat d'aquest grup el Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana.

En el bàndol ultradretà hi trobem la Falange Española de las JONS i el feixista Movimiento Social Republicano. També molt escorat a la dreta els antiavortistes del Partit Família i Vida.

Però el principal grup de llistes són els “partits temàtics”: des dels ecologistes d'Els Verds-Grup Verd Europeu i els animalistes del Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) al Partido de los Pensionistas en Acción, passant pels Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, els Pirates de Catalunya –centrat en els drets civil i la societat del coneixement- o el Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual-Todos Somos Iguales. També cal destacar els Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco –formació que aposta per deixar en blanc els escons que pogués obtenir- o els "frikisme" de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) que a Barcelona presenten Ariel Santamaria i Carmen de Mairena com a ticket electoral.