Quan ens diuen que a l'escola catalana s'adoctrina què volen dir? No m’agraden els eufemismes, ni que em venguin gat per llebre! Fa més de vint anys que faig de mestra a l’escola pública i els meus fills hi han estat escolaritzats, l’escola catalana és la meva escola, me l’estimo, i no puc consentir que la difamin i la menyspreïn com ho estan fent. Perquè malgrat no poder disposar de tots els recursos que voldríem, els professionals de l’educació treballem amb esforç i entusiasme pel nostre projecte educatiu.

No els agrada que tothom, vingui de la classe social que vingui, tingui accés a una educació de qualitat? No els sembla bé que l’educació sigui un dels pilars bàsics de la transformació social?

No els agrada que a les escoles es fomenti el respecte pels drets individuals i col·lectius, i tolerància envers la diferència? Que no es discrimini a ningú pel seu origen, cultura, religió, orientació sexual...? A vostès els molesta que no hi hagi marginació? No volen una escola inclusiva que treballi per a la cohesió social? No els agrada una escola que sigui integradora i on tothom s’hi senti acollit? I que atengui a cadascun dels alumnes segons les seves característiques personals?

Els preocupa que se'ls eduqui en la igualtat de gènere, ensenyant-los a comprendre que nens i nenes han de tenir els mateixos drets? Potser això atempta directament sobre els fonaments del patriarcat i ho veuen perillós.

Els molesta que treballem per formar alumnes bilingües que es puguin expressar indiferentment en català que en castellà? Per què els enerva tant que el català sigui la llengua vehicular dins de les escoles? El català continua estant en desavantatge en la nostra societat i si a l’escola no es fes immersió molts alumnes no l’arribarien a conèixer mai.

Els molesta que s’hi treballi la cultura i les tradicions catalanes trepitjades i condemnades a l’oblit durant dècades? A l’escola catalana es dona visibilitat a una cultura que va ser maltractada durant tota la dictadura. Els incomoda el nostre teixit social: castellers, geganters, corals, sardanistes, diables...? És això el que molesta, el nostre associacionisme?

Els molesta que ensenyem als nostres alumnes a conviure en pau, a solucionar els conflictes parlant i no fent ús de la violència? Que treballem perquè comprenguin que és normal que hi hagi diversitat d’opinions i que totes mereixen ser escoltades i respectades? Que els eduquem perquè les relacions humanes estiguin basades en l’acceptació, el reconeixement i la col·laboració?

A la nostra escola no s’ensenya a odiar a ningú, treballem les emocions i els sentiments dels alumnes. Els eduquem perquè actuïn amb sinceritat, honestedat i transparència. I com diu el psicòleg i pedagog Esteve Pujol el fi últim de l’educació és que els alumnes siguin feliços i facin feliços els altres.

Els sembla innecessari que treballem l’autoconeixement, l’autoestima i l’autocontrol dels alumnes? Per ser feliç és molt important el desenvolupament d’aquestes capacitats i per això les treballem, no volem que ningú pateixi assetjament. L’autoestima es basa en el principi d’igualtat i ningú té dret a fer-te sentir inferior, potser això també els sap greu.

No els agrada que se’ls formi com a persones crítiques, responsables, participatives i solidàries? No els sembla bé que els eduquem perquè ningú els manipuli i se sentin part de la societat implicant-s’hi a tots nivells treballant per a la cooperació i l’equitat? Potser troben que s’impliquen massa, oi? I els convindria que fossin persones sense criteri i que no interferissin en les seves decisions polítiques. No els acaba de convèncer que estiguem formant persones capaces de resoldre situacions reals amb actituds positives. 

O potser és que no veuen la necessitat de formar persones autònomes, competents i creatives capaces de prosperar en el futur en diferents àmbits de la vida. No volem formar robots, volem que els nostres alumnes pensin i actuïn segons el seu lliure pensament.

No els sembla bé que eduquem pel compromís amb el medi ambient, perquè es conscienciïn de com n’és d’important tenir cura del nostre entorn fent-ne el mínim malbaratament? Que aprenguin a ser consumidors responsables, a reciclar i reutilitzar al màxim, generant el mínim de materials de rebuig?

No els agrada que l’escola catalana sigui oberta i propera? Que tant els alumnes com les seves famílies se la sentin seva i que sigui un punt de trobada i d’arrelament per a tots ells. És això el que els dol? Que estimin els centres i que no puguin comprendre com les seves forces de l’ordre el dia 1 d’octubre es dediquessin a rebentar portes, finestres, taules, cadires...

L’escola catalana va patir adoctrinament durant tots els anys de la dictadura i els qui ho van viure saben molt bé de què estem parlant. La gran tasca de renovació pedagògica i de promoció dels ideals de llibertat impulsada per la República va ser durament reprimida amb el triomf del franquisme, conduint-nos a l’autoritari obscurantisme. És aquest el seu objectiu?

"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense" avui aquestes paraules d’Ovidi Montllor tristament tornen a tenir tot el seu sentit.

No permetrem que posin les seves mans damunt de l'escola catalana, perquè l'escola som tots (alumnes, professors, famílies, Departament d'Ensenyament, Ajuntaments, personal no docent dels centres...) i hem hagut de lluitar molt per arribar on estem ara. Les nostres escoles no es toquen!