Aquesta mateixa setmana Nació Baix Montseny feia un article sobre la pèrdua d’ingressos als ajuntaments del Baix Montseny per la reforma de les plusvàlues que es va fer el 2021: més de dos milions de diferència. Un cop més al ja infrafinançament crònic de les administracions locals, que al mandat 2019-2023 va viure un dels seus pitjors moments.
Tothom sap que els ajuntaments som l’administració més propera al ciutadà, i la primera a entomar els problemes, que sovint tenen cara i noms i cognoms. I ho fa més amb voluntarietat que amb recursos reals per poder-ho entomar. I és que des de fa uns anys, en nom de la transparència i el control, els ajuntaments (i de retruc la ciutadania) estem sotmesos a una burocràcia que ofega la capacitat de gestió i menysté la voluntat política expressada democràticament a les urnes (per entendre’ns, allò que cada cop els polítics realment manen menys). I a sobre ho fa sense els recursos econòmics per a poder-hi fer front. I ho paguem tots plegats: més pressió fiscal (més impostos) i pitjor qualitat del servei públic.
Precisament l’associació que aplega tots els municipis del país, l’Associació Catalana de Municipis, ha creat l’Observatori de les Finances Locals per denunciar l’insuficient model de finançament dels ajuntaments, amb dades i números reals de totes les poblacions. Anem a veure, per exemple, què ens va passar a Sant Celoni en el meu mandat d’alcalde (2019-2023).
Comencem pel que comentàvem a l’inici de l’article: la reforma de les plusvàlues. L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, el segon impost municipal que més recursos aportava als ajuntaments, va rebre una estocada de mort del Tribunal Constitucional el 2021, que va ser intentada salvar, en part, per una reforma legal del govern espanyol. Tot i que estic d’acord en el fons de la sentència (no s’ha de pagar impost si no tens increment de valor de l’immoble venut), la nova concepció de l'impost va aprofitar per rebaixar-ne molt els tipus màxims. I això va provocar, per exemple, que a Sant Celoni passéssim d’1.475.973 € recaptats el 2019, a 513.968 € recaptats el 2023: prop d’un milió d’euros de pèrdua. I en tot aquest procés, no va haver-hi cap contraprestació ni mesura complementària de suport per part de l’Estat.
A Sant Celoni, com en algunes altres poblacions, els ingressos van tornar a rebre una altra sacsejada amb la pèrdua de l’IBI de les autopistes. El 2021 es van acabar algunes concessions d’autopistes, com per exemple l’AP-7. Això va suposar perdre 470.000 € d’ingressos en concepte de recaptació d’IBI el 2022 al nostre municipi.
Malgrat tot eren els anys COVID, i l’administració local es va abocar a la gestió de la pandèmia: a més a més de la gestió de l’estat d’alarma, amb el desplegament i control de les mesures que s’imposaven, més totes les tasques de suport a la ciutadania, es van bonificar algunes taxes, congelar impostos i crear diverses línies d’ajuts a empreses i ciutadania. Amb les mans lligades, com sempre, però amb una voluntat de servei inesgotable empatitzant amb el patiment de tots els nostres veïns.
Un altre cop dur va arribar amb les conseqüències econòmiques derivades de la COVID i de la guerra d’Ucraïna: es dispara la inflació, especialment en els subministraments energètics, i, com a resposta, pujada dels tipus d’interès.
A Sant Celoni la despesa en energies i subministraments el 2019 va ser de 800.000 €. El 2022 va arribar al màxim i el 2023 es va “estabilitzar” en els 975.000 €. Aquest increment de prop de 175.000 € va ser inferior a l’esperat gràcies a totes les mesures d’estalvi energètic que es van anar implementant.
Malgrat que a Sant Celoni estem a una ràtio d’endeutament relativament bona (inferior al 40% dels recursos ordinaris), com a totes les llars del país vam rebre l’impacte de l’increment dels tipus d’interès. El 2019 pagàvem 91.000 € d’interessos del deute. En l’acabar el mandat el 2023, sense incrementar pràcticament el deute, vam pujar fins als 297.381 € d’interessos.
Un altre impacte important en les finances municipals va ser l’increment de despesa en salaris públics. És l’Estat qui decideix el percentatge d’increment dels sous dels treballadors públics, i els municipis ho apliquem, però sense rebre cap mena de suport econòmic o compensació. És cert que després d’anys de sous congelats calia actualitzar i compensar els sous dels treballadors. En total, el govern espanyol ha decretat augments de sous a totes les plantilles públiques per un valor acumulat del 20,2%, entre 2016 i 2024. La major part del creixement s'ha acumulat en els darrers anys, quan la situació financera local ja era complicada. El 2019 la despesa en sous era de 7,9 milions d’euros. El 2023, sense increment de personal, i amb algunes mesures de contenció, amortització, reconversió de places, s’arriba als 8,7 milions.
La inflació es nota en els contractes de serveis
I amb l’increment inflacionari també van pujar els costos dels diferents contractes de serveis o d’obres de l’Ajuntament. Per exemple, mentre que el 2019 els costos de la recollida de residus estaven sobre 1,4 milions d’euros, el 2023 passava de llarg dels dos milions.
I a tot això cal sumar-hi una fórmula totalment desfasada, caducada i injusta de transferència dels recursos de l’Estat cap als ajuntaments, on no es té en compte, per exemple, el cost de vida més alt que tenim a Catalunya, i les regles fiscals que ens imposen als ajuntaments, molt més dures i exigents de les que s’imposen a les administracions autonòmiques o estatals.
I tot i aquesta tempesta perfecta vam fer inversió (més de 8 milions en els quatre anys, cercant el màxim de subvencions possibles, i vam deixar prop de 9 milions a la caixa per diferents projectes d’inversió que s’estaven gestant), vam deixar 3 milions d’euros de romanents (“estalvis”) el 2023 i vam apujar el mínim imprescindible la pressió fiscal: només vam pujar l’IBI el 2020 i el vam congelar la resta d’anys; i vam pujar la taxa d’escombraries per tal de compensar els increments i sent coneixedors que el 2025 la taxa hauria de cobrir tot el cos real del servei. Perquè us feu una idea, pujar 1% l’IBI suposa prop d’uns 60.000 euros de recaptació de més: feu el càlcul amb els números que us he estat desglossant de pèrdues d’ingressos i d’increments de despeses, de la bestiesa d’increment d’IBI que hauria calgut per compensar-ho. I vam fer-ho sense retallar serveis, intentant ser més eficients, no estirant més la mà que la màniga, i buscant recursos d’arreu. És cert que com a alcalde hagués volgut incrementar molts més serveis i recursos, conscients de les moltes necessitats que teníem. Però el que teníem clar és que no volíem que el ciutadà acabés pagant, com sempre, tots els problemes de l’administració. Vam deixar un ajuntament net, amb recursos, tot i que certament tensat (com la majoria d’administracions locals) pel context econòmic que us he descrit, i amb molts projectes engegats pensant en un Sant Celoni i una Batllòria millors.
I des de l’àmbit que em toca i des de la responsabilitat que tinc, apel·lo a totes les forces polítiques, especialment a les que en tenen més responsabilitat, a fer possible unfinançament més just pels ajuntaments. Els nostres veïns i veïnes, tots nosaltres, ens ho mereixem.