Els ajuntaments són la primera administració on els ciutadans recorren quan tenen algun problema i, sovint, també s'han de fer càrrec de serveis socioeconòmics que, segurament, en condicions normals no els pertocaria. Ara, després de vint anys d'haver-se aprovat el sistema de finançament municipal, el món local ha posat el crit al cel i el considera obsolet ja que és del tot insuficient per assolir tots aquests serveis als quals ha de fer front.
Per això, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals. Una eina elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes de gairebé tots els municipis de Catalunya. Entre les quals, l'impacte dels increments dels costos que afronten aquestes administracions.
Dins del context socioeconòmic, l'Observatori apunta a tres elements que tensen els comptes locals: l'increment dels preus de l'energia, fruit de les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid i la guerra a Ucraïna; l'augment del cost dels interessos del deute que ha impactat de forma notòria sobretot en els ajuntaments més endeutats; i, finalment, l'increment salarial dels empleats públics acordats per l'Estat, amb efecte per als empleats públics de totes les institucions públiques i sovint amb caràcter retroactiu.
El Baix Montseny, una comarca natural de divuit municipis més aviat petits, aquests tres elements són els seus maldecaps. Afecta de manera diferent, però, en general tots tenen dificultats per fer-hi front.
Energia: Sant Esteve de Palautordera la factura més cara
En els darrers cinc (2019-2023) el cost de l'energia (electricitat, gas i combustibles) en el total d'ens locals catalans ha passat de 253 milions d'euros a 376 milions, el que representa un increment del 48,6%. Al Baix Montseny Sant Esteve de Palautordera supera amb escreix aquest percentatge ja que segons les dades que s'han conegut dels 106.477 euros que es pagaven el 2019 ha passat als 197.578 euros, és a dir una evolució del 85,6%.
A Vallgorguina el cost també ha pujat de manera considerable de 117.934 euros fa cinc anys als 198.857 euros actuals, un 68,6% més. No és estrany doncs que des del municipi s'estigui treballant per aconseguir subvencions d'altres administracions per disminuir aquest cost i crear refugis més sostenibles i substituir l'enllumenat públic, tal com ho explica el regidor Jaume Francia. A Sant Celoni, el municipi que exerceix de capital de la comarca natural l'evolució ha estat més moderada fins el 33,2% passant de pagar 665.786 euros a 886.726 euros.
Interessos: es multipliquen a Hostalric i Sant Celoni
Els interessos també són una altra de les grans despeses que tenen els ajuntaments d'aquests darrersa cinc anys. És el cas d'Hostalric han passat de pagar set vegades més d'interessos, concretament dels 5.630 euros el 2019 als 35.769 euros el 2023, una evolució del 535%. Sant Celoni tampoc no se n'escapa de l'augment de la despesa per aquest concepte. Dels 81.570 euros que pagaven el 2019 s'ha passat a 297.381 euros aquest darrer any, una evolució del 224,8%. A Riells i Viabrea aquesta despesa ha passat de 22.606 euros a 53.326 euros, un 135,9%.
Salaris: A Sant Celoni i Llinars del Vallès 1 milió d'euros més
Finalment, tal com passa amb la majoria d'administracions, el capítol de despeses de personal ha anat incrementant-se progressivament en els darrers anys. En el cas concret de l'Ajuntament de Sant Celoni l'evolució percentual ha crescut un 10,4%, però en xifres representa que l'any 2023 es va pagar 8.728.281 euros que és gairebé un milió que el cost del personal del 2019 quan es van pagara 7.904.837 euros. I el cas de l'Ajuntament de Llinars del Vallès és força similar, tot i que l'evolució percentual és més alta, concretament del 29,6%. L'any 2019 es pagaven per aquest concepte 3.251.103 euros i el 2023 les nòmines van ser de 4.160.511 euros.