Els ajuntaments d'Arbúcies i Sant Hilari entre el impulsors del primer Pla Estratègic de l'ESS de la Selva

El Consell Comarcal i 13 ajuntaments i una vintena d'entitats selvatanes participen en l'elaboració del pla

Una de les reunions per l'elaboració del Pla de l'ESS de la Selva
Una de les reunions per l'elaboració del Pla de l'ESS de la Selva | Consell Comarcal de la Selva
Redacció
25 de maig de 2023, 15:00
El Consell Comarcal de la Selva i els ajuntaments d'Arbúcies, Blanes i Sant Hilari Sacalm han impulsat el primer Pla estratègic de l'economia social i solidària (ESS) de la comarca de la Selva. Aquestes darreres setmanes, l'ens selvatà i els ajuntaments que l'han impulsat han enllestit l'elaboració d'aquest Pla, que compta amb la participació de 13 ajuntaments i una vintena d'entitats selvatanes.

L'economia social solidària es basa en un ecosistema d'organitzacions que tenen un interès col·lectiu i/o general, un impacte social i ambiental positiu, i que aporten solucions a necessitats del territori en àmbits com l'habitatge, la mobilitat, la transició ecològica, l'acció comunitària, la lluita contra la pobresa, la perspectiva de gènere i intercultural, l'oci i l'esport, l'educació, la salut i l'alimentació.

El Pla estratègic de la Selva neix de la voluntat conjunta d'aquestes quatre entitats d’implementar polítiques públiques que posin en valor i enforteixin les organitzacions de l’economia social i solidària de la comarca, posant les persones i la vida al centre de la seva activitat econòmica i per sobre del lucre.

Procés participatiu

Els treballs d'elaboració del pla van començar fa més d'un any, amb la creació d'un grup motor de l'ESS a la comarca, format pel Consell Comarcal i tres ajuntaments. Durant aquest temps, s’ha dut a terme un procés participatiu.

Durant aquest procés, que ha estat tutoritzat per la  cooperativa Tandem Social, especialitzada en consultoria estratègica per la transformació social, i que ha comptat amb el cofinançament de la Diputació de Girona, s'han identificat més d'un centenar d'organitzacions de l'economia social i Solidària a la comarca i una quarantena d'iniciatives de política pública impulsades en aquest àmbit durant els darrers quatre anys.

La diagnosi conclou que, si bé existeix un teixit ampli i divers a la comarca i en els darrers anys s'han fet esforços per engegar polítiques en aquest àmbit, la majoria es troben en fase incipient i cal consolidar-les i, ampliar-les, i també cal garantir una visió conjunta i a llarg termini en l’àmbit comarcal.

Per això, entre la trentena d'accions que preveu el pla, destaquen la formació i l'assessorament al voltant de l’economia social i solidària per a diferents col·lectius de la comarca; la difusió i el vincle de l'ESS amb l'àmbit educatiu; l'impuls de projectes  de col·laboració entre administracions i organitzacions de l'ESS en sectors estratègics del territori; la contractació i compra pública responsable entre les administracions selvatanes; o la col·laboració amb la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària.