Un estudi de l'equip d’investigació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) inclou la descripció d’una nova espècie de rèptil desconeguda que va viure al Montseny durant el Triàsic Mitjà. Es tracta del Kapes signus, que va existir fa uns 245 milions d’anys i que hauria conviscut amb altres animals com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, que es va identificar l’any 2011 al Pla de la Calma. També s’han analitzat diverses restes dentals fòssils que han revelat que a l’actual Montseny hi havia una gran diversitat de vertebrats terrestres als ecosistemes del Triàsic Mitjà.
El treball s'ha centrat en l'estudi d'uns sediments detrítics de l’àrea del Montseny, uns estrats geològics de color rogenc de fa entre 242 i 245 milions d’anys. En la zona investigada, l'equip de recerca hi ha identificat vuit tipus diferents de dents que pertanyen a diversos grups d’animals extints, entre els quals hi ha temnospòndils capitosàurids, uns grans amfibis que recorden externament els actuals cocodrils, arcosauromorfs, els avantpassats dels dinosaures i els cocodrils moderns i procolofònids, uns petits rèptils herbívors de cos robust.
Kapes signus: l’espècie descoberta al Montseny
El descobriment més significatiu de l’estudi és la descripció del Kapes signus, una nova espècie de la família dels procolofònids, un grup de petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. Durant el Triàsic van tenir una distribució gairebé cosmopolita i se'n coneixen diversos gèneres arreu del món. La troballa al Montseny presenta característiques dentals úniques i amplia la distribució paleogeogràfica coneguda del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit.
"La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant", destaca Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. "Kapes signus no només afegeix nou coneixement a la biodiversitat dels procolofònids, sinó que també suggereix que aquests rèptils tenien una distribució més àmplia del que es pensava". El nom específic "signus" escollit pels investigadors deriva del terme llatí per a Montseny, "Mont-signus", que es tradueix com a "muntanya senyal", reflectint les característiques geològiques particulars de la zona.
Més descobriments sobre vida al Montseny durant el Triàsic Mitjà
"El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial", explica Marc Riccetto, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “En aquest estudi hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d'inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure al que avui anomenem Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent", explica Riccetto.
La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus).
L’estudi també posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement a base de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.
"La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics", comenta el coautor Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’ICP-CERCA. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es descarta que també s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.
L’estudi també contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià, coneguda com la Gran Mortaldat. Aquest episodi catastròfic, de fa aproximadament 252 milions d'anys, va acabar amb més del 90% de les espècies marines i amb un 70% dels éssers terrestres. La magnitud del cataclisme va ser molt més devastadora que el fenomen que va acabar amb els dinosaures i va transformar radicalment la vida en tots els ecosistemes.
La recerca paleontològica al massís del Montseny
L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic Mitjà. "Aquest estudi és només el començament", afirma Fortuny. "Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes".
En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per entendre els ecosistemes del Triàsic Mitjà de la Pangea equatorial. La recerca al massís ha descobert una gran varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra per observar i explicar les dinàmiques entre les espècies que hi habitaven.
Aquesta investigació té el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Cultura, que ha donat suport financer als projectes "Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya" i "El final d’una Era i el sorgiment dels ecosistemes moderns: les faunes de vertebrats del Carbonífer al Triàsic de Catalunya". La Generalitat també hi ha participat a través del Programa CERCA.
El Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes, l’any 2014, per tal d’impulsar la recerca en aquestes disciplines i assegurar-ne el finançament. En aquest sentit, el Departament de Cultura fa convocatòries quadriennals de projectes i atorga subvencions a la recerca. El darrer quadrienni 2022-2025 es van aprovar sis projectes de recerca en paleontologia promoguts per l’ICP.