17
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:58h
Els alumnes de primària del Berguedà ja disposen d'alces, per tal de millorar la postura corporal a l'escola. Així ho ha anunciat el Consell Comarcal del Berguedà, que ha posat en marxa el programa d'alces a les escoles, entre els alumnes de 1r i 6è de primària dels centres públics.
Aquest projecte, han destacat, es va anunciar fa uns mesos, i després d'un cert temps de treball, ara ja comença a veure la llum. En aquest cas, es porta a terme per part d'un fisioterapeuta de l'Associació pro disminuïts psíquics del Berguedà i d'un membre del Taller Coloma, que actuen com a professionals i treballen amb els alumnes com aportar un benefici de salut a través de les alces.
De fet, cada infant està assegut entre 400 i 800 hores cada curs, i el 15% del total no toca de peus a terra. Per això, s'ha aplicat el sistema "Sit up", una alça reposapeus regulable en amplada i alçada, plegable, que s'integra a totes les cadires de quatre potes, i que encaixen membres del Taller Coloma, acompanyats d'un fisioterapeuta, qui explica els beneficis de seure bé i detecta si un alumne està ben assegut o no.
Aquest és un projecte reconegut pel Departament de Salut, Departament d’Ensenyament, Col·legi de Metges i Col·legi de Fisioterapeutes i que està finançat en un 50% per la Diputació de Barcelona, un 25% pels ajuntaments participants en el projecte i un 25% pel Consell Comarcal del Berguedà.
Polèmica per les alces
La polèmica per les alces es va encendre a Berga el passat estiu, quan ERC va demanar que no es "discriminessin" els alumnes de les escoles concertades en el projecte de les alces. De fet, els grups municipals de CDC -actual PDeCat-, ERC, ICV i el PSV van aprovar una moció per finançar les alces a les concertades, en el projecte de salut postural del Consell.
La situació, però, va anar més enllà, i el Grup de Defensa de l'Escola Pública de Berga va denunciar la "demagògia" feta sobre aquesta situació, tot posant de relleu que el debat no era si els nens i nenes de l'escola concertada havien de rebre determinats serveis, sinó qui els finançava. Sobre això, recordaven que les concertades tenien prou finançament propi per assumir les despeses d'aquestes activitats o mobiliari, ja que aquestes eren escoles privades que gaudien d'uns diners públics extres de les quotes que ja paguen les famílies.
Aquest projecte, han destacat, es va anunciar fa uns mesos, i després d'un cert temps de treball, ara ja comença a veure la llum. En aquest cas, es porta a terme per part d'un fisioterapeuta de l'Associació pro disminuïts psíquics del Berguedà i d'un membre del Taller Coloma, que actuen com a professionals i treballen amb els alumnes com aportar un benefici de salut a través de les alces.
De fet, cada infant està assegut entre 400 i 800 hores cada curs, i el 15% del total no toca de peus a terra. Per això, s'ha aplicat el sistema "Sit up", una alça reposapeus regulable en amplada i alçada, plegable, que s'integra a totes les cadires de quatre potes, i que encaixen membres del Taller Coloma, acompanyats d'un fisioterapeuta, qui explica els beneficis de seure bé i detecta si un alumne està ben assegut o no.
Aquest és un projecte reconegut pel Departament de Salut, Departament d’Ensenyament, Col·legi de Metges i Col·legi de Fisioterapeutes i que està finançat en un 50% per la Diputació de Barcelona, un 25% pels ajuntaments participants en el projecte i un 25% pel Consell Comarcal del Berguedà.
Polèmica per les alces
La polèmica per les alces es va encendre a Berga el passat estiu, quan ERC va demanar que no es "discriminessin" els alumnes de les escoles concertades en el projecte de les alces. De fet, els grups municipals de CDC -actual PDeCat-, ERC, ICV i el PSV van aprovar una moció per finançar les alces a les concertades, en el projecte de salut postural del Consell.
La situació, però, va anar més enllà, i el Grup de Defensa de l'Escola Pública de Berga va denunciar la "demagògia" feta sobre aquesta situació, tot posant de relleu que el debat no era si els nens i nenes de l'escola concertada havien de rebre determinats serveis, sinó qui els finançava. Sobre això, recordaven que les concertades tenien prou finançament propi per assumir les despeses d'aquestes activitats o mobiliari, ja que aquestes eren escoles privades que gaudien d'uns diners públics extres de les quotes que ja paguen les famílies.