El primer cap de setmana d'octubre el Concurs de Boletaires de Berga ha arribat a la seixantena edició. Tot va començar el 1956, quan un grup d'amants dels bolets va fundar la Penya Boletaire al Bar Sol de la Plaça Viladomat. Des d'aleshores ha plogut molt. Però pocs anys ha plogut prou a la mesura desitjada pels boletaires.
Els meus primers records de la festa són una corrua formada per camions i cotxes guarnits amb boixos, sortint de la plaça Viladomat en direcció al pla de la Serreta (Capolat), a la carretera de Sant Llorenç, on tenia lloc el concurs. Recordem que els primers anys es va fer a la Mina (Capolat) i actualmente té lloc al pla de Puigventós, a la carretera dels Rasos de Peguera.
Al cap d’unes hores, cap al migdia, la mateixa plaça rebia la comitiva amb una curiosa exposició dels premis damunt una taula de tres nivells a la vista de tothom, protegits per un quadrilàter de taulons fent de barra. Allà mateix s'hi repartien els obsequies als concursants guanyadors, bàsicament ampolles i menges especials.
Els fundadors de la festa van deixar ben fixats tots els elements: l'esmorzar de germanor, la camisa boletaire de quadrets de colors, l’omnipresent bota, el cistell, que abans tapaven amb branques de boix per protegir els tresors trobats al bosc i, si cal, el bastó d’ajuda. I per damunt de tot, un himne, “La cançó del boletaire”, original de Francesc Vilardaga, ànima i veu de la celebració durant molts anys. Més endavant, altres cançons boletaires com les de Jaume Sisa i Jaume Arnella es van afegir al gènere de la cançó micòfila.
L’espai d’ubicació boletaire havia estat tradicionalment el Vall, llevat de la cirereta final, la falla commemorativa que es va començar a cremar al passeig de la Pau. Els primers anys es cremava una foguera i més endavant, gràcies al grup de pintors del Cau d’Art, es va decidir fer una falla inspirada en les que cremen a la ciutat de València per Sant Josep. La visió de la cremada de la falla fins a quedar en cendres marca l’inici de la tardor, l’estació que ens regala una paleta meravellosa de colors càlids als nostres boscos.
Com totes les festes, el Concurs de Boletaires no ha parat d’evolucionar. Amb molt encert s’hi va afegir la mostra de gastronomia Berga Bolet, que ens els darrers anys dóna música i vida nova al carrer Major amb èxit rotund de participació i la implicació dels botiguers i restauradors. El concurs de tapes és una oportunitat única per degustar les creacions de la majoria de xefs berguedans a preus populars. L’arròs de germanor de diumenge al migdia a la ronda de Queralt és una de les darreres incorporacions. Enguany cal destacar la gran participació en el concurs de preguntes sobre la història de Berga que va tenir lloc a la placa del Forn, amb el telèfon móbil com a eina de joc.
Des d’aquí, volem fer arribar la nostra felicitació i homenatge als veterans i als continuadors de la febre boletaire, que amb visió de futur i il·lusió renovada han configurat una de les festes més entranyables i populars del nostre calendari. Si es fan bolets o no, però, ja no depèn dels responsables de la festa.
Fa 60 anys també naixia una altra de les festes més estimades de Berga, la Patum infantil, de la mà de l’enyorat Joan Rafart. I per si la collita fos poca, la Colla Sardanista Cim d'Estela començava a puntejar la sardana, una dansa aleshores tolerada però que ni amb la democràcia no hem sabut o no hem volgut potenciar com caldria, renovant-la i portant-la fins a l’actualitat, ben viva.
Els meus primers records de la festa són una corrua formada per camions i cotxes guarnits amb boixos, sortint de la plaça Viladomat en direcció al pla de la Serreta (Capolat), a la carretera de Sant Llorenç, on tenia lloc el concurs. Recordem que els primers anys es va fer a la Mina (Capolat) i actualmente té lloc al pla de Puigventós, a la carretera dels Rasos de Peguera.
Al cap d’unes hores, cap al migdia, la mateixa plaça rebia la comitiva amb una curiosa exposició dels premis damunt una taula de tres nivells a la vista de tothom, protegits per un quadrilàter de taulons fent de barra. Allà mateix s'hi repartien els obsequies als concursants guanyadors, bàsicament ampolles i menges especials.
Els fundadors de la festa van deixar ben fixats tots els elements: l'esmorzar de germanor, la camisa boletaire de quadrets de colors, l’omnipresent bota, el cistell, que abans tapaven amb branques de boix per protegir els tresors trobats al bosc i, si cal, el bastó d’ajuda. I per damunt de tot, un himne, “La cançó del boletaire”, original de Francesc Vilardaga, ànima i veu de la celebració durant molts anys. Més endavant, altres cançons boletaires com les de Jaume Sisa i Jaume Arnella es van afegir al gènere de la cançó micòfila.
L’espai d’ubicació boletaire havia estat tradicionalment el Vall, llevat de la cirereta final, la falla commemorativa que es va començar a cremar al passeig de la Pau. Els primers anys es cremava una foguera i més endavant, gràcies al grup de pintors del Cau d’Art, es va decidir fer una falla inspirada en les que cremen a la ciutat de València per Sant Josep. La visió de la cremada de la falla fins a quedar en cendres marca l’inici de la tardor, l’estació que ens regala una paleta meravellosa de colors càlids als nostres boscos.
Com totes les festes, el Concurs de Boletaires no ha parat d’evolucionar. Amb molt encert s’hi va afegir la mostra de gastronomia Berga Bolet, que ens els darrers anys dóna música i vida nova al carrer Major amb èxit rotund de participació i la implicació dels botiguers i restauradors. El concurs de tapes és una oportunitat única per degustar les creacions de la majoria de xefs berguedans a preus populars. L’arròs de germanor de diumenge al migdia a la ronda de Queralt és una de les darreres incorporacions. Enguany cal destacar la gran participació en el concurs de preguntes sobre la història de Berga que va tenir lloc a la placa del Forn, amb el telèfon móbil com a eina de joc.
Des d’aquí, volem fer arribar la nostra felicitació i homenatge als veterans i als continuadors de la febre boletaire, que amb visió de futur i il·lusió renovada han configurat una de les festes més entranyables i populars del nostre calendari. Si es fan bolets o no, però, ja no depèn dels responsables de la festa.
Fa 60 anys també naixia una altra de les festes més estimades de Berga, la Patum infantil, de la mà de l’enyorat Joan Rafart. I per si la collita fos poca, la Colla Sardanista Cim d'Estela començava a puntejar la sardana, una dansa aleshores tolerada però que ni amb la democràcia no hem sabut o no hem volgut potenciar com caldria, renovant-la i portant-la fins a l’actualitat, ben viva.