Aquesta darrera setmana, ens han sorprés amb notícies que volien “netejar” la imatge sexista de la societat, per una banda la retirada de les 'grid-girls' de les curses de fòrmula 1 i del mundial de motos, o la denúncia del sindicat d'infermeres per que retirin del mercat la disfressa que atenta contra la dignitat i la imatge pública de les professionals sanitàries.
Dic que ens ha sorprés, per què resulta increïble que encara avui s'hagi de penalitzar un comportament sexista, que generalment, sempre va en la mateixa direcció, la dona.
Després d'escoltar aqueste notícies i observant l'entorn més immediat, vaig parar atenció en els rètols que decoren les portes dels serveis públics als locals de moda, i les icones amb que es representen els serveis de dóna o d'home.
Simplement per poder realitzar un curós estudi, vaig haver de voltar pels locals més concurreguts del Berguedà, així que he passat unes setmanes entrant a diversos locals, amb el pretext de visitar els lavabos i fer un treball de camp “in situ” de com anunciem a la comarca el reservat de les dones i el reservat dels homes.
Les meves sospites van pendre forma, i de seguida vaig comprobar que el sexisme arriba fins i tot als símbols que pengen a les portes d'entrada dels serveis públics. Pel meu desconeixement en fòrmules matemàtiques, no sé dir-vos quin tant per cent dels locals fan servir imatges sexistes per donar a conèixer per quina porta han d'entrar els homes i per quina les dones. Diguem que si no en la totalitat, pràcticament tots els locals identifiquen el lavabo de les dones amb un dibuix amb faldilles, mentre que el dels homes ho fan amb pantalons. Fet que podria fer suposar que qualsevol persona que vagi vestida amb pantalons podria entrar en aquest lavabo.
Alguns, pocs, dels locals del Berguedà, intenten desvincular-se d'aquesta pràctica sexista i cauen en el perill de confondre l'usuari, com em va passar a mi personalment en un dels locals més de moda de la capital berguedana, on durant una setmana, després de fer el cafè de l'esmorzar entrava al servei equivocat, fins que un matí, segurament cansada de veure'm entrar al lavabo de les dones, la cambrera em va cridar l'atenció i em va desxifrar amb molta paciència el significat de les icones que decoraven les portes dels lavabos.
Podria dir que d'alguna manera s'ha d'identificar l'espai que hem de fer servir les dones i els homes, però fins i tot això em sembla sexista, no hauria d'haver un espai diferencial per fer les nostres necessitats, justament la igualtat hauria fer-nos entrar a homes i dones a la mateixa zona.
Cosa que, després de visitar tanta diversitat de lavabos en aquestes setmanes, desaconsello a les dones que ho defensin, per l'escassa cura que posem la gran majoria dels homes en la neteja i pulcritud d'aquesta zona comuna. Tot i que aquest comentari també perilla de ser sexista, he pogut comprobar pels meus propis ulls, la diferència en la higiene que es veu només treient el nas per una o altra porta.
Dic que ens ha sorprés, per què resulta increïble que encara avui s'hagi de penalitzar un comportament sexista, que generalment, sempre va en la mateixa direcció, la dona.
Després d'escoltar aqueste notícies i observant l'entorn més immediat, vaig parar atenció en els rètols que decoren les portes dels serveis públics als locals de moda, i les icones amb que es representen els serveis de dóna o d'home.
Simplement per poder realitzar un curós estudi, vaig haver de voltar pels locals més concurreguts del Berguedà, així que he passat unes setmanes entrant a diversos locals, amb el pretext de visitar els lavabos i fer un treball de camp “in situ” de com anunciem a la comarca el reservat de les dones i el reservat dels homes.
Les meves sospites van pendre forma, i de seguida vaig comprobar que el sexisme arriba fins i tot als símbols que pengen a les portes d'entrada dels serveis públics. Pel meu desconeixement en fòrmules matemàtiques, no sé dir-vos quin tant per cent dels locals fan servir imatges sexistes per donar a conèixer per quina porta han d'entrar els homes i per quina les dones. Diguem que si no en la totalitat, pràcticament tots els locals identifiquen el lavabo de les dones amb un dibuix amb faldilles, mentre que el dels homes ho fan amb pantalons. Fet que podria fer suposar que qualsevol persona que vagi vestida amb pantalons podria entrar en aquest lavabo.
Alguns, pocs, dels locals del Berguedà, intenten desvincular-se d'aquesta pràctica sexista i cauen en el perill de confondre l'usuari, com em va passar a mi personalment en un dels locals més de moda de la capital berguedana, on durant una setmana, després de fer el cafè de l'esmorzar entrava al servei equivocat, fins que un matí, segurament cansada de veure'm entrar al lavabo de les dones, la cambrera em va cridar l'atenció i em va desxifrar amb molta paciència el significat de les icones que decoraven les portes dels lavabos.
Podria dir que d'alguna manera s'ha d'identificar l'espai que hem de fer servir les dones i els homes, però fins i tot això em sembla sexista, no hauria d'haver un espai diferencial per fer les nostres necessitats, justament la igualtat hauria fer-nos entrar a homes i dones a la mateixa zona.
Cosa que, després de visitar tanta diversitat de lavabos en aquestes setmanes, desaconsello a les dones que ho defensin, per l'escassa cura que posem la gran majoria dels homes en la neteja i pulcritud d'aquesta zona comuna. Tot i que aquest comentari també perilla de ser sexista, he pogut comprobar pels meus propis ulls, la diferència en la higiene que es veu només treient el nas per una o altra porta.