Opinió

El teu índex em mostra el camí

A la nostra comarca, al Berguedà, a diferència d'altres tantes coses en que no som capaços de destacar, les biblioteques han après el missatge

vicenc zumajo nacio
21 de maig del 2018
Actualitzat a les 10:28h
En el temps en que jo exercia d'estudiant, les biblioteques eren un espai fosc, custodiades per una persona gris, amb ulleres a la punta del nas i que em mirava per sobre d'elles quan feia algun gest fora de lloc i que es posava el dit “index” a la punta dels llavis quan algun soroll se m'escapava (quasibé sempre) involuntariament.

Avui, les biblioteques han deixat de ser un magatzem de llibres per passar a ser  un espai multiusos, tenen color i molts bibliotecaris porten lents de contacte, ara, les biblioteques, com si fos un parc d'atraccions, barrejen activitats per a tots els gustos, més o menys emocionants, però totes dignes de visitar.

A la nostra comarca, al Berguedà, a diferència d'altres tantes coses en que no som capaços de destacar tot i els recursos de que disposem, les biblioteques, han après el missatge i fan una gran tasca per apropar-se al públic.Clar que la tasca dels bibliotecaris, és més la d'un animador o la d'un activista cultural més que no la d'un bibliotecari propiament dit.

Aquests dies, la biblioteca de Gironella acull una exposició de fotografies d'en Ramon Campos, a qui jo considero un historiador de la fotografia, principalment amb instantànies dels racons i aconteixements entorn a la perla. Ramon, gràcies al seu“index” amb el que prem el disparador de la càmara, deixarà un arxiu gràfic de la vila de Gironella que només amb el temps es sabrà valorar.

L'exposició que en Ramon Campos ha recollit i que encara es pot visitar a la biblioteca de Gironella és (poca broma), la del conjunt “Els Índex”.

Els Índex, durant vàries dècades, van ser el gran referent musical de la comarca, segurament a molts us sonaran més noms dels “brincos”, “bravos”, “fórmula V” o els grans “Sirex” o encara més grans “lone star”, però l'única diferència que hi havia entre  aquests grups i els índex, era que disortadament els índex s'havien format lluny de la gran ciutat.

No obstant, el fet que hagi estat un grup tan proper, va fer que en mi, com imagino en un gran nombre de berguedans, quan ens disposavem a veure i escoltar els índex, ens imaginavem estar veient i escoltant algun d'aquells grups que ens mostraven en un pèsim play back dins d'una gris pantalla. Veure'ls en directe i en color, els hi donava un valor afegit, i un cop passat la part del concert més “berbenera” amb els pasosdobles i els valsos, quan les parelles s'asseient els rockers ens posavem en posició i preníem la pista, els acords d'alguna versió dels “cridens clearwater revival” començava a sonar, era aleshores quan tot prenia una altra dimensió, ja no diferenciabes als índex dels “diablos”, les camises, els pentinats, tot era tan igual que costava trobar  vuit diferències entre el grup de Gironella i els de l'Hospitalet.

Ara, ja fa uns anys que els índex ens han deixat d'oferir el “satisfaction” amb l'accent típic del baix berguedà, però tots esperem amb les ganes d'adolescent que es tornin a reunir per celebrar el cinquanta aniversari de la fundació del grup per poder cridar des del públic, com si fos el primer dia que els vaig sentir tocar un “bienvenidos”.

M'atrau escriure, llegir i programar poesia. Membre de CalamArts en Tinta, associació cultural que programa el Festival de Poesia Vila de Gironella.

El més llegit