Mercedes Abad, va guanyar el premi de la “Sonrisa Vertical” amb el títol que encapçala aquest article, l’any 1986, un llibre del tot recomanable però lluny del que jo voldria escriure en aqueste línies.
Els humans som, en el tema de la comunicació, els “number one”, no hi ha, o no tenim manera de conèixer, cap ésser que es comuniqui amb la nostra facilitat i amb la nostra perfecció. És per això, que em sorprèn tan el fet d’engegar-ho tot a dida, en tema de comunicació verbal, estem tirant tot per la borda, com si les paraules fossin les deixalles que no s’aprofiten i cal reciclar o simplement desfer-se d’elles.
La comunicació és summament important per a les bones relacions entre persones civilitzades, i el fet que dia rere dia continuem minvant el temps que dedicaríem a la bona entesa és si més no preocupant.
Aquests dies de relax, en que tenim temps pràcticament per a tot, si ens parem a observar a la gent que ens envolta, per exemple a les terrassetes del Vall o tot caminant pels carrers, als grups de persones que seuen al voltant d’una taula o circulen plàcidament, la gran majoria observa la pantalla del mòbil per contra de mirar fixament als ulls de la persona que té al davant. Acabarem per fer poemes d’amor dient: “Mira’m fixament a l’Iphone i digues que m’estimes”.
Basem la comunicació a través de les xarxes, o fent servir les aplicacions de missatgeria, el nostre estat d’ànim es redueix a actualitzar l’estat del Face, penjar una foto a l'Iinsta o enviar una emiticona amb cara somrient o trista pel Whatsapp, el nostre interlocutor ho entén, però no sempre de la forma correcta. No hi ha tan detall com en el fet d’apropar-se a algú amb els ulls brillants de l’emoció o plorosos de desesperació, o dirigir les paraules amb la veu ferma o tremolosa, segons ens sentim en aquest moment.
La comunicació directa està perdent tot el valor, si al fet de dedicar cada dia menys temps a comunicar-nos li sumem, el fet que la poca comunicació que tenim és circumstancial, banal, superficial i en nombrosos casos enganyosa.
Jo personalment estic fart d’escoltar converses on es deixen anar de manera gratuïta frases plenes de prepotència, engany, menyspreu, on les paraules prenen un altre valor, el de fer sentir algú inferior pel simple fet de reafirmar la teva autoestima. La comunicació no és pot perdre, però tampoc val qualsevol preu. I el respecte a l’altre és el primer pas per una bona, estable i constant comunicació.
Els humans som, en el tema de la comunicació, els “number one”, no hi ha, o no tenim manera de conèixer, cap ésser que es comuniqui amb la nostra facilitat i amb la nostra perfecció. És per això, que em sorprèn tan el fet d’engegar-ho tot a dida, en tema de comunicació verbal, estem tirant tot per la borda, com si les paraules fossin les deixalles que no s’aprofiten i cal reciclar o simplement desfer-se d’elles.
La comunicació és summament important per a les bones relacions entre persones civilitzades, i el fet que dia rere dia continuem minvant el temps que dedicaríem a la bona entesa és si més no preocupant.
Aquests dies de relax, en que tenim temps pràcticament per a tot, si ens parem a observar a la gent que ens envolta, per exemple a les terrassetes del Vall o tot caminant pels carrers, als grups de persones que seuen al voltant d’una taula o circulen plàcidament, la gran majoria observa la pantalla del mòbil per contra de mirar fixament als ulls de la persona que té al davant. Acabarem per fer poemes d’amor dient: “Mira’m fixament a l’Iphone i digues que m’estimes”.
Basem la comunicació a través de les xarxes, o fent servir les aplicacions de missatgeria, el nostre estat d’ànim es redueix a actualitzar l’estat del Face, penjar una foto a l'Iinsta o enviar una emiticona amb cara somrient o trista pel Whatsapp, el nostre interlocutor ho entén, però no sempre de la forma correcta. No hi ha tan detall com en el fet d’apropar-se a algú amb els ulls brillants de l’emoció o plorosos de desesperació, o dirigir les paraules amb la veu ferma o tremolosa, segons ens sentim en aquest moment.
La comunicació directa està perdent tot el valor, si al fet de dedicar cada dia menys temps a comunicar-nos li sumem, el fet que la poca comunicació que tenim és circumstancial, banal, superficial i en nombrosos casos enganyosa.
Jo personalment estic fart d’escoltar converses on es deixen anar de manera gratuïta frases plenes de prepotència, engany, menyspreu, on les paraules prenen un altre valor, el de fer sentir algú inferior pel simple fet de reafirmar la teva autoestima. La comunicació no és pot perdre, però tampoc val qualsevol preu. I el respecte a l’altre és el primer pas per una bona, estable i constant comunicació.