Puntual com cada any, com la tortura de la gota malaia, es repeteixen les festes del consum, el Nadal, convida inevitablement al sonsumisme, la gran indústria de la societat consumista treballa a tota màquina aquestes dates.
Mentre altres intents durant la resta de l’any no acaben de consolidar-se amb la força que ho han fet per les festes nadalenques, una bona combinació de nostàlgia, esperança i religió, han impregnat des de fa anys l’afany de consum.
Un cop però, hem entrat a rodar com hàmsters dins la roda de voler tenir i posseir quantitats de productes en dos dies, no estaria de més donar vida als comerços veïns, que al cap i a la fi són també ells els que donaran vida a la comarca.
Passejo sovint pels carrers de molts dels pobles de la comarca, m’agrada observar com els veïns caminen sense saber ben bé quin és l’objecte que els motiva a no tornar enrrere ni el motiu pel qual caminen cap endavant. Les botigues no s’omplen, sovint es veuen els dependents sols i amb un gest de preocupació, arrupits del fred que provoca la solitud, conscients que és més costós engegar la calefacció que prendre foc al negoci.
Als berguedans ens va costar trobar la sortida, però ara no sabem estar-nos. Marxem, fugim, viatgem, toquem el dos. Estem en un impàs en que no sabem atreure la gent de fora ni retenir als d’aquí.
Al igual que passa amb els comerços, passa amb el consum d’actes culturals, ens llencem de cap a qualsevol proposta que ens donen a altres llocs i desmereixem les propostes sorgides a la comarca, així, és fácil anar a visitar les estanteries dels amics i veure quantitat de llibres vinguts de Suècia, tenint a casa nostra a en Jordi Cussà, uns dels millors narradors actuals.
Els dos grans punts d’activitat cultural de la comarca com són el Konvent i la Font del Balç, són, després de molt esforç i constància, els únics que suren del naufragi cultural que estem patint, com si fossin dos grans superficies on és inevitable anar constantment a consumir, tot i que treient el cap de tant en tant, veus que omplen l’espai visitants que estan de passada, la gent de la comarca ho fem per internet.
Mentre altres intents durant la resta de l’any no acaben de consolidar-se amb la força que ho han fet per les festes nadalenques, una bona combinació de nostàlgia, esperança i religió, han impregnat des de fa anys l’afany de consum.
Un cop però, hem entrat a rodar com hàmsters dins la roda de voler tenir i posseir quantitats de productes en dos dies, no estaria de més donar vida als comerços veïns, que al cap i a la fi són també ells els que donaran vida a la comarca.
Passejo sovint pels carrers de molts dels pobles de la comarca, m’agrada observar com els veïns caminen sense saber ben bé quin és l’objecte que els motiva a no tornar enrrere ni el motiu pel qual caminen cap endavant. Les botigues no s’omplen, sovint es veuen els dependents sols i amb un gest de preocupació, arrupits del fred que provoca la solitud, conscients que és més costós engegar la calefacció que prendre foc al negoci.
Als berguedans ens va costar trobar la sortida, però ara no sabem estar-nos. Marxem, fugim, viatgem, toquem el dos. Estem en un impàs en que no sabem atreure la gent de fora ni retenir als d’aquí.
Al igual que passa amb els comerços, passa amb el consum d’actes culturals, ens llencem de cap a qualsevol proposta que ens donen a altres llocs i desmereixem les propostes sorgides a la comarca, així, és fácil anar a visitar les estanteries dels amics i veure quantitat de llibres vinguts de Suècia, tenint a casa nostra a en Jordi Cussà, uns dels millors narradors actuals.
Els dos grans punts d’activitat cultural de la comarca com són el Konvent i la Font del Balç, són, després de molt esforç i constància, els únics que suren del naufragi cultural que estem patint, com si fossin dos grans superficies on és inevitable anar constantment a consumir, tot i que treient el cap de tant en tant, veus que omplen l’espai visitants que estan de passada, la gent de la comarca ho fem per internet.